Passa al contingut principal

Nyamnyam & Co.



Després d'aquesta conya, seritat. Avui us volia parlar d'una cosa que té més a veure amb el menjar, de fet, per recuperar una mica aquelles seccions OFF topic que abans acostumava a fer més. De fet, la gastronomia i els dolços es veuen obligats a entendre's i anar pel mateix camí: conèixer el que mengem, saber-ne la procedència i el cost real d'ell. I fer-ho de tot, del producte que mengem a l'embolcall que el cobreix.


Amb la vigent exposició del MACBA sobre Miralda Madeinusa, crec que és bo recordar la feina que van dur a terme l’Ariadna Rodríguez i l’Iñaki Álvarez a l'habitació 1418, un programa que es coordina entre el CCCB i el MACBA per a nois i noies de 14 a 18 anys, i on els artistes visuals, de música i arts escèniques van organitzar un taller de cuina saludable per a adolescents.

Iñaki Álvarez i Ariadna Rodríguez / Foto: Ets el que menges

Tot plegat va començar fa uns anys amb el projecte Nyamnyam (alerta! no confondre amb el nyan cat) i que té espai a Poblenou, concretament al Carrer Pallars 94, 6è 1ª (Metro: Marina / Bogatell). Però del projecte, millor us en parla l'Anna Dot, qui en va fer una entrevista força espesa per A-Desk, la podeu llegir aquí. També la Marta Costa va fer una bona feina per etselquemenges fent parlar al duet sobre la seva feina a l'habitació 1418, l'entrada a més a més inclou fotografies als tallers que ens permet veure la dinàmica de com són. En tots els casos els projectes de Nyamnyam tenen com a element cohesionador, el menjar i tot el que passa al seu voltant.



Òrbita Nyamnyam: Nyam al buit, Instagram de Nyamnyam, Poblenou urban district, ... i tot plegat em porta a aquella expo que vaig veure fa temps a Can Felipa on el col·lectiu Joystick promovia la creació d'horts urbans, i mireu si ha tingut èxit la cosa! Esperem doncs, que Nyamnyam aconsegueixi el mateix amb aquesta nova generació i les seves exigències gastronòmiques canviïn el tarannà del mercat cap a uns aliments més locals, orgànics i de proximitat.

Més imatges de Plantot aquí.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Palitos Oka Loka

Al desembre de l'any passat parlava de la colombiana Super i el seu Magic Mix , un sobre d'aquests que pal per anar llepant i fer servir com a eina per menjar la pols que hi ha al fons. Segur que n'heu vist perquè durant uns quants anys va ser molt popular i segur que ara també n'hi deu haver a les botigues. Que recordi ara mateix, l'última vegada que en vaig comprar tenia un peu com a caramel per enganxar-hi la pols. Molt curiós i higiènic, hehehe. Però si això de convertir-vos en un os formiguer no és el que busqueu, els de Super també tenen uns Palitos que són uns fantàstics i innovadors fideus de colors de poc més d'un centímetre en cinc sabors diferents que són gaire clars, menys el groc que és llimona... la resta crec que són sabors sud americans, tipus guaiaba , mango , etc. De nou, crec que l'envàs, la tipografia grafitera de la marca Oka Loka i la composició dels elements queda totalment relacionat amb el públic juvenil a qui va dirigit. ...

Caramels farcits de mel Woogie

Tornem a parlar de caramels de mel. Un clàssic al bloc, com sabeu, després de parlar dels farcits de Gerio (el gran i el petit ), els que importa Arcor sota el nom de Misky , els francesos de Culture Miel ara tocaria una versió de l'est. El caramel farcit italià ve embolicat en doble llaç, i d'un color molt clar. Vistós i elegant amb la informació mínima que s'exigeix a un producte d'aquestes característiques: Honey filled . Un filled que, de tots els que hi ha a la bossa de 225 grams, pocs compleixen el que considero un bon farcit. D'haver-n'hi, n'hi ha, tot s'ha de dir, però no suficient per repetir o recomanar-vos-el. Crec que he comentat alternatives al bloc que poden estar més a l'altura d'un caramel de mel. Llàstima, perquè us ho dic amb sinceritat, la presentació d'aquests caramels és per treure's el barret. Woogie , és una marca de la distribuïdora austríaca Gunz . Només cal veure la seva web per veure ...

Pastilles de regalèssia Ga-Jol

Acabem la setmana a Dinamarca, i endevineu què? Si, correcte, un sabor de regalèssia. Què esperàveu si no? Hehehe. Doncs igual que la seva ex-colònia (Islàndia), la regalèssia mentolada, amb xocolata, molt amargant amb altres elements és el seu must . No tinc gaire clar quin seria el nostre sabor... la cirera? Per allò de la piruleta Corazón i perquè sol ser un sabor molt similar a la maduixa però més intens, o potser la menta i l'eucaliptus? Segueixo sense tenir-ho massa clar. El que si que no compraria diàriament per sabor, és aquest classic de Ga-Jol, i això que aquestes llenties dolces i amargants, per mida i textura, em sembla fantàsticament bo i divertit. Però ja he vist a la web que hi ha una bona colla de sabors. Que no donc res per perdut i que segur que trobo el meu gust del Sant Grial . Ga-Jol avui dia forma part del Toms Gruppen però havia funcionat coma a empresa independent des del 1933. Són els més famosos, coneguts i bons fabricants de les monedes de re...