Bol de sucre

Fa més d'un any que no comento res de Morinaga (que dolent que sóc), però com a propòsit d'any nou, em posaré al dia en un dels països que més han fet per l'art gràfic i al moviment rarista (de raresa) entre moltes coses, els dolços. I comencem per les Chocoballs, la marca que porta sempre el famós Kyoro-chan des del 1967 i que te la seva pròpia sèrie de televisió. Ho vaig explicar més detalladament amb les Chocoballs de patata , on el Kyoro-Chan anava disfressat de patata amb gorra de nigga . A les boles de xocolata d'avui el tornem a veure disfressat de personatge misteriós que em recorda moltíssim al misteriós Kaitou Kid de Detectiu Conan. Batejat com "Damasare" double chocolate , aquestes boles li passen la mà per la cara a les dues velles versions que vaig comentar aquí, la de patata i la de iogurt . Evidentment, em falta la famosa versió de cacauet, però haurà d'esperar una mica encara, de moment, estic al cel amb aquesta dobla ració d...

Avui tornem a mirar productes d'una empresa que ja hem vist anteriorment al bloc, la romanesa Bomboniera . Aquest cop, un assortit de caramels sense sucre diferents del que vàrem veure de maduixa i estèvia farà un any.  No sé perquè el tinc assortit, potser d'alguna botiga d'aquestes de pick and mix... però em serveixen igualment, els embolcalls blancs amb la famosa llengua i la marca Cipi integrada ja comencen a ser força coneguts i per tant, la confiança és prou bona per a preveure que seran bons caramels.  Amb el primer, de toffee, cap problema. No és res espectacular perquè ja sabia que l'aroma seria artificial així que dintre aquest nivell, estaríem parlant d'un caramel bo. No us recomano tant el de maduixa, que segurament li passa el mateix que molts productes "soft", que intentant trobar aquest punt de nata i ultra-dolçor... acaba tornant el caramel d'un sabor força insípid.  I el de menta, tot i ser suau (pel mateix motiu que la...

Si existeix un producte que ha d'aparèixer als llibres d'història dels dolços a la península Ibèrica, és, sense dubte, el Dos Cafeteras . És aquesta rajola força generosa (de mida) que ve embolicada amb aquest paper gruixut de parafina i amb aquests plecs característics d'aquella època. És un producte que no ha variat massa en el temps, fins i tot, trobaria molt innecessari modificar-ne el disseny de l'anagrama que porta. Aquestes dues cafeteres també força velles, ben segur que són una incògnita pels joves d'avui dia, que majoritàriament fan el seu cafè amb una Nespresso i càpsules. No en tinc cap queixa del caramel, és únic en el mercat nacional i difícilment el puc comparar amb altres caramels que no sigui un altre de la seva empresa que ja vaig comentar aquí fa un parell d'anys: els Cortaditos . També, de Dulsa , hem comentat els Hit de cola , jo personalment no n'he tornat a veure més tot i la forta presència que va tenir fa uns anys,...

A finals d'aquesta setmana hi ha la fira ISM , enguany cau del 29 de Gener a l'1 de Febrer i en principi no hi ha país convidat. L'any passat França va deixar el llistó força alt, de fet, en podeu veure un recull de fotografies que vaig fer en el seu dia aquí . Imatge de la web de Herrgårdstoppen AB I avui amb què toca endolcir la boca? Doncs jo proposo, ara que n'és l'època, el Fudge com ara els de Dôma o els Milanówek que tenen una base de mantega molt bona, o els que tinc sempre presents per la qualitat, textura i sabors estranys... els suecs de Strömsnäsbruk, l'empresa fundada al 1990:  Herrgårdstoppen AB . La barreta són 50 grams de fuge amb un regust de regalèssia molt fort. D'entrada, m'hauria fet enrere de seguida, però l 'anterior experiència amb el de llet i la de gerds ja m'indicava que seria molt dolç, de manera que estaríem parlant d'un fuge de regalèssia força dolç i peculiar, molt vàlid pels paladars...

TOP SEIKA Co.,Ltd. d'Osaka, és es va fer gran després de l'adquisició d'accions d'altres dues empreses Japoneses de confiteria: Coris i Mamaris (us deixo que penseu malament, hehehe). Aquest grup de tres empreses d'alimentació però amb canals força diferents, poden arribar a fer productes increïbles però sobretot, poden arribar a fer el que passa quan tens llicencies que es venen soles, com passa amb coses de Warner, Nintendo, Marvel o Disney: que el producte no val res. Això és el que li ha passat a aquest caramel de mad..maduixa, si... que és lamentable. El xiclet dura nanosegons, per dir-ho d'alguna manera, només li faltava que es desintegrés i no el poguessis ni mastegar (m'ha passat amb alguns xiclets). I jo que el vaig agafar perquè per mi, tot el que porti un Pikatchu va a missa, i fidel a la meva pokereligió el vaig agafar sense miraments. Però tot ha sigut una estafa, de les grans. Em costarà recuperar-me d'aquest cop baix. Després del ...

Ah, gomes! Els jellies o els gelées (depèn del país), és una de les delícies més preuades en els dolços. Fer-los més saludables és un dels objectius que es marquen moltes empreses, però a vegades, la millor manera és buscar el gelé original al seu lloc d'origen: a Itàlia. Un derivat de la fruta italiana ,  aquells quadrats amb polpa de fruita serien aquestes comes de Silagum, una empresa de Calàbria que aprofita dues de les fruites més cultivades a la zona amb la seva DO corresponent per farcir i fer els seus gelés . El resultat, és Le Preziose , una goma molt tova amb una intensitat de sabor molt gran. Això fa l'experiencia a l'hora de menjar una delícia. El motlle emprat per donar forma aquesta goma de fruita, amb forma de petxina, és força habitual i em costaria veure un goma italiana que no entrés dintre de l'estàndard: un quadrat de poc gruix, una forma de monja de taronja o com els d'avui, una forma molt relacionat amb alguna forma orgànica. Oblid...

Avui anem a Vietnam (visca!), un dels països amb més creixement d'Àsia dels últims anys, raó? Doncs el mateix que la resta de països que rodegen la Xina, que alimenten els bilions de xinos i xines diàriament. AVC Ben Tre Joint Stock Company es va fundar al 2014, fa tres anys, i gràcies a l'ajuda i cooperació d'empreses ja molt més expertes del sector, s'ha proveït d'un catàleg força interessant de caramels amb un ingredient clau: el Coco. Coco? Si, Bến Tre és una ciutat a poc més de 80 quilómetres de Ho Chi Minh , la ciutat més important del Vietnam. I és coneguda per "la terra dels cocos vietnamites", ves doncs, que no sigui la raó per la qual els productes de Coceau estan tots basats en el suc blanc del coco (erròniament anomenat a vegades: llet de coco). Si després de la parrafada , us pregunteu si el caramel és bo, us dic que deliciós! És un sabor que no m'esperava, després de les experiencies amb el farcit de Pifarré , el toffe i els...

Avui tornem a les barretes i aquest cop, amb una que porta Lacasitos ! El que fins ara feia la gent a casa seva, fonent xocolata en un motlle i després afegint Lacasitos que compraven a la botiga de llaminadures a sobre, ho han començat a fabricar en línia. I clar, després passa el que passa, que no pots controlar la temperatura dels magatzems dels supermercats i la xocolata se'n va en orris. Dolent, no queda, només que visualment, perd l'atractiu que s'espera d'una barreta de xocolata. El resultat és el que podeu veure a la fotografies. Però jo anava a buscar els Lacasitos, que és l'atractiu de la barreta, i no la xocolata que és força dolenta... on són? Si, aquí amagats, molt més petits que els que tenia en ment trobar. També podeu trobar la barreta amb xocolata blanca, però sincerament, he vist pel buscador, millors barretes amb Lacasitos. Seguiu fent-les vosaltres, de debò, us quedaran molt millor que el que han intentat fer aquí els de Lacasa !

Ep, 560 entrades no es fan cada dia. (Hauríem de descomptar d'aquí les entrades a notícies i a les rareses). Igualment, m'he menjat més de 500 productes diferents en 5 anys i escaig... i segons el metge, encara podria seguir així. Tot plegat, perquè sempre cal trobar un equilibri, no s'ha d'abusar ni menjar dolços cada dia (encara que sigui només un simple caramel). Per això us volia portar a la Xina d'una manera molt diferent a com ens ha arribat aquests últims anys, amb uns caramels més a prop de la medicina que del dolç. No és cap descobriment, aquí a casa tenim molts exemples amb la regalèssia o els caramels amb herbes i mel, però si que és estranys els sabors amb què estan fets. El primer, és de nesprer (o micaco per alguns catalans), un sabor que ja és molt dolç per si sol i una gran font de vitamina A. Encara que no s'aprecii gaire a la foto, és un caramel molt clar i ataronjat. Deixa un regust molt dolç al coll, similar a quan menges un fudge . ...

A mitjans de l'any passat us vaig parlar de Pinedo , l'empresa de Burgos que feia, i fa, caramels. Parlava del famós Se Respira , no se si famós per la conya o per la popularitat. O sincerament, per la popularitat de la conya. Sigui el que sigui, l'autèntic trofeu de Pinedo és aquest: Cuba Libre és el que molts cubans voldrien, i després de veure com ha anat la mort de Fidel, fins que la palmi el pallasso aquest de dictador que hi ha, no tindran res de Libre. Anem al que toca, els Cuba Libre de pinedo és el caramel amb sabor de cola, que deu rebre el nom per la beguda alcoholica Cuba libre (també anomenat, vulgarment, cubata) és el còctel resultant de la barreja de rom i refresc de cola . (Viquipèdia dixit). La meva valoraciò és molt positiva, m'ha agradat molt. Crec que seguiré buscant caramels de cola, en coneixeu gaires? Un paper retro, no és un remake... és el mateix paper de fa mil anys.

Oh, seguim a Turquia eh? Si, encara tinc piruletes de Sugabee per ensenyar-vos, però de totes, aquesta és la que menys sabor he trobat. Aviam, que és una piruleta de llet, què voleu que us digui? Podeu trobar altres entrades de les piruletes Sugabee , les de cirera de ja fa anys, i les que ja veia un canvi de tendència de l'empresa, les de cafè amb llet . Doncs bé, si li traiem el cafè, ens queda la piruleta d'avui. No us la recomano, però si mai teniu l'oportunitat de provar-la, sapigueu que és d'allò més suau que podeu trobar.

Avui anem a veure qui fan els famosos Toffix i Ibon, dos caramels tous farcits de l'empresa Elvan. Els comento tots dos alhora perquè algú, molt espavilat, els ha posat al mateix bol. Jo bàsicament he agafat dos sabors per provar avia'm què. Però alerta, com el nom indica, són de famílies diferents. El primer, el Toffix , te un nom amb "xispa". Si estàs a l'edat del pavo i vols dolços, el primer que mires és el nom. Si es digues Blanditix , us juro que això no s'ho menjaria ni la iaia. Toffix, amb aquesta tipografia de pal sec i rígida, dona un imatge exterior molt potent. El caramel de dins però, fa caure tota expectativa de potència... amb una massa blanca insípida, tota la gràcia del caramel tou es troba en el farcit, on s'hi concentra el 99% de l'essència i sabor. Molt poc àcid i una experiència força decepcionant. Abans, agafaria un Sweet de Papillon, però tot i així... va passem al següent. L'Ibon li passa al revés que el seu comp...

Bon any llaminers! Comencem un any nou amb la vista posada a l' ISM a finals de mes. Si, d'aquí 27 dies hi ha una de les millors fires del sector i una oportunitat única per veure una pila de productes internacionals sota el mateix sostre. I per començar, un Hubba Bubba , que com diu Wirgley , prové de l'expresió "Hubba Hubba" que feien servir els soldats americans per expressar aprovació durant la segona guerra mundial. Curiosament, l'empresa que va intoriduir aquests xiclets al 1979, en va cedir la producció un any després a una altra empresa fins que al 2003, la torna a comprar, juntament amb el famós Hubba Bubba Tape . Aquest, era el xiclet que es venia en rotlle, va tenir el seu èxit fa uns anys i totes les companyies de xiclets en tenien un. Avui dira que només en fan ells i Boomer. Potser ja ni aquests. Hubba Bubba Tape de cola i l'altre de maduixa / Foto: Junk Food Taster Però ha sigut ara que he tingut l'oportunitat de comprar els...