Avui anem a veure qui fan els famosos Toffix i Ibon, dos caramels tous farcits de l'empresa Elvan. Els comento tots dos alhora perquè algú, molt espavilat, els ha posat al mateix bol. Jo bàsicament he agafat dos sabors per provar avia'm què. Però alerta, com el nom indica, són de famílies diferents.
El primer, el Toffix, te un nom amb "xispa". Si estàs a l'edat del pavo i vols dolços, el primer que mires és el nom. Si es digues Blanditix, us juro que això no s'ho menjaria ni la iaia. Toffix, amb aquesta tipografia de pal sec i rígida, dona un imatge exterior molt potent. El caramel de dins però, fa caure tota expectativa de potència... amb una massa blanca insípida, tota la gràcia del caramel tou es troba en el farcit, on s'hi concentra el 99% de l'essència i sabor. Molt poc àcid i una experiència força decepcionant. Abans, agafaria un Sweet de Papillon, però tot i així... va passem al següent.
L'Ibon li passa al revés que el seu company. És un nom que per una persona com jo, envoltat de iGadgets dels senyors d'Apple associo a l'empresa en qüestió. Llegir ibon és com voler dir una cosa bona amb qualitat Americana (però fet a Xina i evadint impostos a paradisos fiscals, ep!). Deu ser una idea meva, no li feu cas si no us passa, esteu de sort ja que el toffee que s'amaga a l'interior és fantàstic comparat amb el Toffix. El caramel tou seria el revés que l'anterior, un caramel amb l'essència de fruita amb un mini farcit de "llet", o vaja, un derivat de lactosa. Si us agraden, sapigueu que els podeu trobar de préssec, plàtan, meló i maduixa.
L'empresa que els fabrica, Elvan, va començar a una petita botiga d'Istanbul, Turquia, el 1952. Tot va començar amb el mestre xocolater Ahmet Hamdi Kadiroğlu i el seu fill Mustafa, on gràcies a les seves habilitats, van conquerir moltes consumidors, passant de la petita botiga a l'empresa exportadora que és avui dia. A la seva web, trobareu fotografies històriques com aquesta:
El primer, el Toffix, te un nom amb "xispa". Si estàs a l'edat del pavo i vols dolços, el primer que mires és el nom. Si es digues Blanditix, us juro que això no s'ho menjaria ni la iaia. Toffix, amb aquesta tipografia de pal sec i rígida, dona un imatge exterior molt potent. El caramel de dins però, fa caure tota expectativa de potència... amb una massa blanca insípida, tota la gràcia del caramel tou es troba en el farcit, on s'hi concentra el 99% de l'essència i sabor. Molt poc àcid i una experiència força decepcionant. Abans, agafaria un Sweet de Papillon, però tot i així... va passem al següent.
L'Ibon li passa al revés que el seu company. És un nom que per una persona com jo, envoltat de iGadgets dels senyors d'Apple associo a l'empresa en qüestió. Llegir ibon és com voler dir una cosa bona amb qualitat Americana (però fet a Xina i evadint impostos a paradisos fiscals, ep!). Deu ser una idea meva, no li feu cas si no us passa, esteu de sort ja que el toffee que s'amaga a l'interior és fantàstic comparat amb el Toffix. El caramel tou seria el revés que l'anterior, un caramel amb l'essència de fruita amb un mini farcit de "llet", o vaja, un derivat de lactosa. Si us agraden, sapigueu que els podeu trobar de préssec, plàtan, meló i maduixa.
L'empresa que els fabrica, Elvan, va començar a una petita botiga d'Istanbul, Turquia, el 1952. Tot va començar amb el mestre xocolater Ahmet Hamdi Kadiroğlu i el seu fill Mustafa, on gràcies a les seves habilitats, van conquerir moltes consumidors, passant de la petita botiga a l'empresa exportadora que és avui dia. A la seva web, trobareu fotografies històriques com aquesta:
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada