Meiji entre de ple a una guerra de bastons amb Glico, però a parer meu, ha començat malament o no he sabut trobar-hi la jugada oriental amb aquest gust infame de xocolata. Smoothie de xocolata en diuen ells, suposo que per justificar aquesta versió light o soft de cacau que té... si és que en algun moment puntual en té.
Amb tot el respecte que es mereix la casa Meiji, i de la qual en podeu trobar grans productes en aquest blog, aquest producte no està a l'altura (que bé que amb la nova normativa de l'IEC puc escriure-ho així sense canviar-ho per "bloc" cada vegada que escrivia una entrada). Amb aquesta caixa d'un volum generós, i amb una portada molt suggerent. De quelcom comestible, greixos (detall de la mantega a la part superior) i cremós com el mousse de la foto... he decidit fer un tast a aquesta novetat. Si no us convenç la versió de xocolata que veieu aquí, podeu tastar la versió de maduixa. Això si, haureu d'esperar que faci més fred, ja que l'han convertit en un producte de temporada.
Cada caixa inclou nou bastonets envasats de tres en tres. Cada bastonet pesa poc més de 4,5 grams, molt? A mi m'han semblat molt grans, el recobriment esponjós de xocolata que porta és pràcticament el mateix que el de la galeta... i aquesta és força més gran que la de Mikado (les Pocky europees). Feu números. Al final, acabes menjant, a cada paquet de tres unitats, el que serien 6 o 7 bastons de la competència.
Com a alternativa a Glico, no el veig. Encara que sigui un producte pràcticament similar, dintre de grup de dolços de pal comestible el veig massa car i gran per tenir-los envasats de tres en tres. Aquest recel també és culpa del nom que li han posat, "Fran" és lleig amb ganes.
Amb tot el respecte que es mereix la casa Meiji, i de la qual en podeu trobar grans productes en aquest blog, aquest producte no està a l'altura (que bé que amb la nova normativa de l'IEC puc escriure-ho així sense canviar-ho per "bloc" cada vegada que escrivia una entrada). Amb aquesta caixa d'un volum generós, i amb una portada molt suggerent. De quelcom comestible, greixos (detall de la mantega a la part superior) i cremós com el mousse de la foto... he decidit fer un tast a aquesta novetat. Si no us convenç la versió de xocolata que veieu aquí, podeu tastar la versió de maduixa. Això si, haureu d'esperar que faci més fred, ja que l'han convertit en un producte de temporada.
Cada caixa inclou nou bastonets envasats de tres en tres. Cada bastonet pesa poc més de 4,5 grams, molt? A mi m'han semblat molt grans, el recobriment esponjós de xocolata que porta és pràcticament el mateix que el de la galeta... i aquesta és força més gran que la de Mikado (les Pocky europees). Feu números. Al final, acabes menjant, a cada paquet de tres unitats, el que serien 6 o 7 bastons de la competència.
Com a alternativa a Glico, no el veig. Encara que sigui un producte pràcticament similar, dintre de grup de dolços de pal comestible el veig massa car i gran per tenir-los envasats de tres en tres. Aquest recel també és culpa del nom que li han posat, "Fran" és lleig amb ganes.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada