No hi ha dia que no em sorprengui. Acostumat a mirar les coses dolces de fora, no havia vist, fins fa relativament poc, que l'empresa gironina Gerio, ha tret uns xiclets amb jelly al damunt.
Navegant per la web, he trobat que hi han dos sabors: maduixa i síndria. Jo només us puc parlar del de síndria i he de confessar que és molt bo. Però com molts xiclets, la seva durabilitat és molt baixa. Potser aquest és el motiu perquè moltes empreses han passat del xiclet individual a bosses i pots de molts i molts xiclets? Perquè ens passem la vida mastegan com si fossim Sir Alex Ferguson a la banqueta?
Notícia per entendre què hi fa Ferguson a un article i bloc com aquest: http://www.lasprovincias.es/v/20130524/sociedad/chicle-20130524.html
Navegant per la web, he trobat que hi han dos sabors: maduixa i síndria. Jo només us puc parlar del de síndria i he de confessar que és molt bo. Però com molts xiclets, la seva durabilitat és molt baixa. Potser aquest és el motiu perquè moltes empreses han passat del xiclet individual a bosses i pots de molts i molts xiclets? Perquè ens passem la vida mastegan com si fossim Sir Alex Ferguson a la banqueta?
The last gum
Sir Alex Ferguson
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada