Bol de sucre

Després de veure el toffee Magnificat (és una de les Top 10 entrades més visitades del bloc) crec que ja és hora de veure un altre producte de la mateixa empresa. Els Bubbizz em semblaven una bona opció! Acostumats aquí a les ampolles de cola mig marró i blanques o mig marró i verdes, una ampolla rosa i blava és genial. Segons la web de Lutti , el gust de l'ampolla és l'autèntic gust de Bubble Gum (el famós xiclet rosa. Aquí el varem conèixer com els Boomer , oi? Jo almenys, si). El seu toc àcid el fa únic, jo almenys, l'he trobat igual d'àcid que els d'aquí, i per això m'ha agradat tant! És molt bo! Ja m'estic fregant les mans per parar a un supermercat francès pel pont de la prostitució, ai, volia dir de la constitució. El seu embolcall és maco i la mascota o ninot que l'acompanya és la tendència antropomòrfica que han anat adquirint totes les marques de gomes. Posem ulls i boques a tot el que podem ! Sí! Serà aquest l'inici del ...

Caramels farcits! No feia res, no, que no en parlàvem ( Woogie , Culture Miel , Misky , Nimm2 , Gerio o Sallos , per anar refrescant la memòria). De fet, no m'esperava que aquest ho fos fins que l'he menjat. Amb un format més petit del que estic acostumat i un paper que recorda molt aquest primers mapes de les Amèriques i l'estètica que envolta tot el que està associat amb el descobriment del Nou Món. I el caramel de cafè què Joan? Doncs ep, molt bo. Una gran sorpresa i crec que sí que repetiria. No tinc caramels farcits amb què comparar-ho, però de cafè recordo especialment els Kopiko i crec que estarien dins el grup de caramels que agafaria sovint. Si bé, el caramel indonesi és molt top i costa destronar-lo, sempre és bo anar provant d'altres de cafè per trencar la rutina. Barnier ? No em sona gens... Rondava l'any 1885 quan els germans Pierre i Marius Barnier varen crear la marca "Bonbons Suisses" seguint la manera suïssa de fer confits tra...

Portem un mes molt francès, primer amb els "Very bad kids" de Carambar i la setmana passada amb les "Têtes Brûlées" de Verquin , avui, una empresa històrica que va també ha acabat en mans de la multinacional americana (que tots ja comencem a veure a tot arreu, oi?): La Pie qui Chante . Originàriament, l'empresa va ser creada el 1921 a Marsella (al sud de França), però, com diu a la Wikipedia francesa , la seva història està lligada a la confiteria fran-russa. Jo no conec l'empresa, així que narro els fets que apareixen allà que deuen ser força oficials, a parer meu. L'origen de tot plegat és un confiter de nom Emilie Cornillot, que obra un petit obrador al carrer Colbert, a Lille, especialitzada en dolços farcits. La qualitat i consistència el van catapultar a l'èxit, i el 1885 ja va obrir un altre local més gran al carrer de l'Hospital militar (sempre he dit que això de la consistència i paciència és molt important en el sector dels dolços,...

Avui anem a França per tornar a presentar l'empresa Verquin , força present aquí gràcies a la feina que fan l'empresa distribuïdora basca Agruconf . Al març parlava d'uns caramels de mel que podeu llegir aquí , però el que realment hauríeu de veure, del que encara n'estic sorprès, és de les boles Fwi que va treure al 2012 (aquestes les podeu veure aquí ). El caramel d'avui no és res espectacular. El caramel ultràcid és un producte que sembla que sigui increible però ningú n'acaba menjant més de tres. Em passa amb moltes marques que treuen el mateix producte i al cap de poc desapareix del lineal. Això però, no ens us ha d'afectar quan dic que és un sabor explosiu d'allò més bo. M'ha agradat i alhora, m'ha deixat la boca escaldada. Si sou de llengua dura, no us preocupeu, a més a més d'aquests Têtes Brûlées Star , hi ha una Bille Double Choc , que a més de ser súper àcid per fora, porta un farcit d'àcid amb pols a dins. Volies acide...

Comença el Juny! Ja era hora. Per celebrar-ho triarem una cosa ben àcida, no tant com les que fem per aquí però prou per menjar-te la bossa sencera i acabar amb la llengua K.O. Les podreu trobar en dues bosses diferents, amb gust de soda o amb el de fruites. Jo he triat aquest últim perquè cada vegada que em posen això de gust de soda m’emporto algunes decepcions, ho deixaré per més endavant, de moment aquest de fruites ha donat el seu resultat. No té gaires anys de vida, si no vaig errat, Carambar va treure aquest producte a principis del 2015, unes bosses de 195 grams de cinc sabors de “very bad kids” i una dosis d’acidesa que no trobarem en els seus productes més famosos com el caramel tou Atomic . Si mai els trobeu, per mi hi podeu confiar plenament, és un bon producte que us animo a provar. Per cert, algú sap perquè la pàgina oficial d'una empresa com aquesta és la pàgina de Facebook? No és un mica cutre tot plegat?

Culture Miel és el nom que rep actualment (des del 2015) el que havia sigut l’empresa Miels Villeneuve i d’altres que s’han ajuntat i associat al llarg dels anys. L’activitat de Miels Villeneuve comença el 1936 amb la comercialització de la pròpia mel que collia els apicultors que la formaven. El creixement de l’empresa artesana a la fabricació industrial sorgeix el 1974 i culmina al 2008 amb la compra de la Biscuiterie de France (un fabricant tradicional de pa de gingebre) i la creació d’una nova empresa. Les dues empreses, sota la direcció de Thierry Lauvergeat passen a anomenar-se Culture Miel. Deixant de banda que crec que el nou nom no s'adapta gens bé per una empresa que ven mel i derivats d'ella, he de dir que el caramel de mel que fabricaven (i suposo que encara el deuen fabricar) Miels Villeneuve és molt bo. El color taronja-clar del caramel aconsegueix una aparença visual molt llaminera que pocs poden igualar. Crec que és mereixedor de la llista de caramels ...

Tornant de terres nòrdiques en cotxe, he parat a moltes àrees de servei que m’han proveït de delícies locals totalment desconegudes fins fa poc. Una d’elles, a la regió de Provença (poc abans d’arribar a Catalunya) és el Calisson . Es tracta d’un dolç tradicional de la zona, molt vinculat a la ciutat d’Aix-en-Provence (d’on prové la gran majoria dels Calissons del món) i que està fet d’una pasta suau i homogènia d’un to groguenc pàl·lid. Aquesta massa, ve acompanyada d’aromes fruitals, especialment de melons i taronges, i barrejat amb ametlles mòltes recobertes d’una capa de caramel blanc (royal glaze). Com veieu a la imatge, la seva textura és molt esponjosa però el meló fa que un cop a la boca, es desfaci i li doni aquesta cremositat característica. Hi ha certes persones que el relacionen amb el massapà, però ni cas, és molt diferent. Una manera de no confondre’l amb una altra pasta és per la forma romboïdal, que recorden vagament, la forma de les ametlles. Manon , l’...

Régal’ad , són uns caramels tous amb colorants naturals, porten gelatina de procedència animal (per aquest motiu estan prohibits en certes religions), llet condensada en pols i regalèssia entre d’altres. A les bosses de 360 grams, com les que podeu veure a la foto, hi trobareu els gustos de cirera, gerds, llimona, albercoc i maduixa (encara que també he llegit que en fan de granadina, té de préssec i poma verda). Tots els caramels tous, tipus toffee de fruites, tenen una textura tova i molt suau. Els americans en diuen “very smooooothy”, doncs això, smoothissim . Kréma va ser (encara n’és) una gran marca de la confiteria francesa, fundada el 1923 pel senyor Mollié a la ciutat de Vincennes. Més tard (1955), l’empresa es va fusionar una altra empresa confitera, també francesa: Hollywood (curiosament, aquesta fundada per un Americà que va participar al desembarcament de Normandia el 1944). Aquesta fusió fou significativa perquè poc després van aparèixer els Malabar , uns xiclets...

Carambar són tota una institució a França, no només pel gust, sinó per les bromes de tall anglès que hi han impreses a l’interior: Iròniques i punyents. Agraden tant, que fa uns anys, la mateixa companyia va llançar un parell de notícies falses (tot coordinat pel director de màrqueting Magali Mirault) que van aixecar molta polseguera. El “catxe” de l’empresa va augmentar molt i la gent en va tornar a comprar (i segurament, comprar. No en tinc dades per dir-ho). I què és el Carambar? Doncs un caramel tou amb un toc de cacau, de 8 centímetres i vuit grams. La seva massa no és gaire enganxosa i això els posa al grup de pastes toves que podeu menjar tranquilament si teniu la dentadura desordenada (hehehe). El gust d’avui però, és un sabor completament artificial: Atomic (un mix de Cola, gerds i cítrics) que pretén ampliar la varietat de sabors de la casa i arribar a un públic més ansiós a provar nous sabors, com per exemple, jo mateix. Els seus orígens es troben el 1954 a Marcq-...

Una bona manera de trobar marques i productes nous és remenar caixes amagades al fons d’algunes botigues de queviures. Lamentablement aquí moltes d’aquestes estan desapareixent o s’han tornat un tipus de supermercat que-no-hauriem-d’anomenar “Paki”. Aquest últim, per en contra de ser una font de marques que volen créixer és totalment el contrari, un lloc on compres les marques grans més cares ( estupendu ). Al sud de França, la petita botiga encara té llocs destacats tant a les ciutats com alguns pobles, i els productes que no tenen tanta tirada a les grans superfícies, hi troben el seu lloc. Els xiclets Malabar serien un exemple de producte multinacional adaptat a la venda per impuls: forma part del grup Mondelēz International , però el producte és de la casa Kréma d’origen francès. El xiclet és una simple massa xicletosa amb un sabor de cola molt general(1) on el 51% del motiu de compra ve donat pel tatuatge que porta “de regal”. Tant els tatuatges com els adhesius que va...

Després de comentar el nougat tendre de Monbana i les vuit xocolatines de sabors i textures diferents , a arribat el moment de comentar un assortit de boles de xocolata farcides de coses. Res fora de l’òrbita de la confiteria clàssica però d’una xocolata molt bona, com és d’esperar d’aquesta empresa familiar del 1934. Sis sabors són els que he trobat a una mena de bossa transparent amb una franja rosa amb punts marrons, m’imagino que és una bossa genèrica on hi podem trobar altres productes de la marca. Però trobar-hi aquestes boles en flowpack ha sigut un gran encert. Les aniré comentant segons apareixen a la imatge superior, d’esquerra a dreta i de dalt a baix. Bola Pépita au spéculoos , és una bola de xocolata més dolça del que m’esperava amb un farcit de Spéculoos, tranquils, jo tampoc sabia què era fins que llegeixo per internet que es tracta d’una galeta tradicional al nord de França, Bèlgica i regions dels Països baixos i Alemanya. Es consumeix generalment per nadal ...

Ja fa dies que tinc pendent aquesta entrada d’unes xocolates que vaig poder tastar al seu stand durant els dies de la fira ISM d’aquest 2015. Si bé el nom em sonava una mica, no va ser fins a visitar-los, que em van posar al corrent de les coses que ens perdem perquè no estan distribuïdes per algú al nostre mercat (benaurats aquells que poden viatjar i provar aquestes coses fora del país). Monbana va néixer el 1934 a la mà de Luis Guattari que es dedicava a la producció de cacau i esmorzars amb base de farina de plàtan. Avui dia és una empresa que es caracteritza per l’ús de matèries primeres procedents de cultiu ecològic: República dominicana, Ghana o Nigèria són alguns dels països amb els que treballa aquest cultiu i l’utilitza a les seves produccions com ara les xocolatines quadrades, producte que porten fent des del 1978. L’altre punt fort de l’empresa és la varietat de gama que tenen i l’elasticitat que demostren a l’hora de fabricar o modificar fórmules de xocolati...