Tornem a Amèrica, aquest cop a El Paso de Robles, Califòrnia, on us presento els Mehlenbacher's Taffy (si ets dels que has llegit tres vegades el nom per poder-lo dir bé, benvingut al club). Uns caramels tous rarament coneguts aquí com a "taffy" i que tenen la particularitat que ho segueixen fent com anys enrere les empreses de caramels. Els que sou de Barcelona, ja coneixeu el furor de Papabubble (exportat a NYC i altres ciutats), doncs això vindria a ser el mateix, però amb caramel tou i amb una marca històrica.
Ho porten fent des del 1990, i podeu trobar-ne de centenars de sabors, fins i tot, crear el teu (amb una mínim de quilos). Jo només en tinc, i he provat, els quatre de la foto: Mint chocolate (Xocolata a la menta), Grape (Raïm), Strawberry Leomonade (Llimonada de maduixa) i Watermelon (Síndria).
Estèticament, tan la tipografia com la presentació, com també el to dels colors, són molt "retro" i lliga bastant amb la idea de voler recuperar una industria més artesanal i de proximitat en contraposició a les grans multinacionals. Si bé, qui acaba decidint una cosa o un altre és el consumidor final (i la butxaca). Tornant al fil de l'article, entrem a comentar els sabors que tinc:
- Xocolata a la menta: per mi, aquest sabor va tenir un boom sobretot amb l'Aftereight de Nestlè, desconec quan va entrar als supermercats d'aquí, però ja al 2005 corria per casa unes caixes que no passaven dels 5 dies, després ho vam deixar de consumir d'un dia per l'altre no-se-perquè. La qüestió és que empre que llegeixo el nom (o directament per referir-me a una xocolata a la menta, li dic After-eight, i llestos). En aquest cas la xocolata era pràcticament inexistent, però la menta es feina notar molt i refrescava prou bé. Nota: un bon producte per prendre a les tardes d'estiu.
- Raïm: després de la decepció que em vaig emportar amb el HiChew de raïm, el llistó per superar el sabor era molt baix, aquest taffy tampoc l'ha pujat gaire, així que de moment, segueix sent el meu "sabor maleït".
- Llimonada de maduixa: el segon millor de tots quatre, cítriquíssim (existeix? és per dir que és molt cítric) i molt dolç, pràcticament de llimona i segur que agrada a la mainada (i no tant).
- Síndria: el millor de tots, si bé és dels meus sabors preferits, crec que posar el sabor així, subtil, lliga molt amb la imatge que transmet la marca. És, sens-dubte, el taffy-emblema de Mehlenbacher's.
EXTRA: l'entrada que va fer la Cybele May a Candyblog.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada