Prop de la Universitat de Dacca hi ha una empresa de caramels, si, força al centre de la capital de Bangla Desh (aquest país de l’Àsia meridional que té una bandera com la japonesa amb el fons verd).
L’empresa es diu Lima Lozence Co i m’ha costat força trobar-ne quatre ratlles, tot i així, cap rastre d’una web o similar online. Tot i així, si teniu curiositat pels seus productes, podeu posar-vos en contacte amb bdproducts24 que en te uns quants. (Amb qualitat de foto i navegació web fregant el més malament i lamentable possible).
A hores d'ara us preguntareu perquè l’he acabat comentant… fàcil, el sabor de tamarinde. Si, jo tampoc sabia el que era fins que quatre clics m’ha portat a la seva etimologia que copio directament de la Viquipèdia: La paraula "tamarinde" prové de l'àrab "tamar hind" (تمر هند), que vol dir "dàtil de l’Índia”. De totes maneres, es troba des de l’est d’Àfrica al bell mig del pacífic. Aquesta gran àrea és prou significativa per entendre que és un ingredient que utilitzen centenars de cultures. Fins i tot, els anglesos la posen a la famosa salsa Worcester, que vam poder veure als Umaibō (うまい棒) de la setmana passada. La bengalí, no podia ser menys.
Les seves propietats són molt llargues, pròpies dels llegums d’entre les que destaco el seu toc àcid i color crema. D’aquí el color del caramel, que tot i semblar dur, és un producte tou que es desfà amb molta facilitat. La dolçor afegida durant la seva elaboració el converteix en un dolç molt potent però alhora, molt bo. La meva valoració és que li falta una mica de tot a tot arreu: principalment al disseny del seu embolcall i la comunicació producte-consumidors (és inqüestionable, avui dia, trobar ni que sigui un blog gratuït, informació d’una empresa que fabrica el que sigui en anglès, com a mínim).
L’empresa es diu Lima Lozence Co i m’ha costat força trobar-ne quatre ratlles, tot i així, cap rastre d’una web o similar online. Tot i així, si teniu curiositat pels seus productes, podeu posar-vos en contacte amb bdproducts24 que en te uns quants. (Amb qualitat de foto i navegació web fregant el més malament i lamentable possible).
A hores d'ara us preguntareu perquè l’he acabat comentant… fàcil, el sabor de tamarinde. Si, jo tampoc sabia el que era fins que quatre clics m’ha portat a la seva etimologia que copio directament de la Viquipèdia: La paraula "tamarinde" prové de l'àrab "tamar hind" (تمر هند), que vol dir "dàtil de l’Índia”. De totes maneres, es troba des de l’est d’Àfrica al bell mig del pacífic. Aquesta gran àrea és prou significativa per entendre que és un ingredient que utilitzen centenars de cultures. Fins i tot, els anglesos la posen a la famosa salsa Worcester, que vam poder veure als Umaibō (うまい棒) de la setmana passada. La bengalí, no podia ser menys.
Les seves propietats són molt llargues, pròpies dels llegums d’entre les que destaco el seu toc àcid i color crema. D’aquí el color del caramel, que tot i semblar dur, és un producte tou que es desfà amb molta facilitat. La dolçor afegida durant la seva elaboració el converteix en un dolç molt potent però alhora, molt bo. La meva valoració és que li falta una mica de tot a tot arreu: principalment al disseny del seu embolcall i la comunicació producte-consumidors (és inqüestionable, avui dia, trobar ni que sigui un blog gratuït, informació d’una empresa que fabrica el que sigui en anglès, com a mínim).
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada