Bol de sucre

Més feina pels que us agrada investigar... coneixeu aquest producte? De qui és? No és pas dolent...

Tornem al toffee que fa més pel fred que s'acosta. Oi? Doncs el d'avui és d'una marca Tunisiana que ja la vam descobrir al setembre amb uns caramels farcits, la Papillon . El toffee de llet en qüestió no te massa secret, és un caramel tou, amb el sucre ben torradet al seu punt i amb el color característic que queda sense afegir-hi cap colorant. El seu embolcall és com la gran majoria de toffees, brillant amb un centre de color (en aquest cas blau perquè porta un contingut de llet més elevat) i amb laterals daurats que li donen qualitat (sobretot li donen a aquells que no en tenen, que no és el cas). Si els veiés, potser en tornaria agafar, però no n'estic segur.

?

Prop de la Universitat de Dacca hi ha una empresa de caramels, si, força al centre de la capital de Bangla Desh (aquest país de l’Àsia meridional que té una bandera com la japonesa amb el fons verd). L’empresa es diu Lima Lozence Co  i m’ha costat força trobar-ne quatre ratlles, tot i així, cap rastre d’una web o similar online. Tot i així, si teniu curiositat pels seus productes, podeu posar-vos en contacte amb bdproducts24 que en te uns quants. (Amb qualitat de foto i navegació web fregant el més malament i lamentable possible). A hores d'ara us preguntareu perquè l’he acabat comentant… fàcil, el sabor de tamarinde. Si, jo tampoc sabia el que era fins que quatre clics m’ha portat a la seva etimologia que copio directament de la Viquipèdia : La paraula "tamarinde" prové de l'àrab "tamar hind" (تمر هند), que vol dir "dàtil de l’Índia”. De totes maneres, es troba des de l’est d’Àfrica al bell mig del pacífic. Aquesta gran àrea és prou significa...

Avui anem al Brasil, on sembla que acabarà fent més bon temps que aquí… amb aquest agost i el setembre que portem, no hi ha qui ho anomeni estiu. Però anem al que toca. Els caramels Pocket estan fets al Brasil, i tenen una paleta de sabors del tot estranya i que m’ha cridat força l’atenció: llet, pastís de llimona, cafè, mousse de maracujà (fruita de la passiò) i el que us ensenyo avui: blat de moro. Si, tal com ho llegiu, no ho havia pensat mai d'incloure aquest sabor dins dels dolços però crec que encaixa perfectament. I la veritat és que les sensacions han sigut molt bones, m’ha encantat i efectivament m’ha despertat l’interès per provar altres productes del mateix sabor. Els fabricants dels caramels Pocket es diuen Riclan i la seva historia la podeu llegir a la web en castellà, anglès i portuguès. Però si us fa mandra llegir-la, aquí teniu la versió reduïda. Al començament dels anys quaranta, a l’estació de tren de la ciutat de Rio Claro s’hi varen instal·lar un ...

Tot comença a Munic el 1948, on la parella Karl Berger i la seva dona Franziska Berger decideixen muntar l’empresa Kalfany Bonbon GmbH . Kalfany va ser la primera empresa alemanya a fer servir envasos metàl·lics per guardar-hi caramels i va tenir molt d’èxit. Als 70, es mouen de Munic a Herbolzheim (prop de Müllheim) i els bons resultats de l’empresa els porta a acceptar una oferta de compra del grup Zertus (Que en aquell moment també va comprar l’holandesa Diele que també feia pastilles i avui ja forma part d’un conglomerat d’empreses molt gran i potent que engloba empreses que soles ja ho eren… feu números). Tots, han acabat fabricant pastilles sota el nom de Pulmoll , convertint la fàbrica de Kalfany en la més potent d’Àsia i Europa. Els Pulmoll són unes pastilles molt refrescants que van molt bé per ajudar a curar refredats. Van ser inventats pel farmacèutic francès Jacques Lafarge el 1946 als afores de París. El seu sabor clàssic era una mescla de regalèssia, mel i men...

Aquest caramel de l’ ISM d’enguany. Encara vaig tirant de coses d’aquestes perquè em van donar un munt de caramels especialment del pavelló convidat: Turquia. L’empresa que s’encarrega d’aquests caramels es diu SAHA CİKOLATA ŞEKERLEME SAN. TİC. LTD. ŞTİ., que a partir d’ara em referiré com a Sweet Saha i punt (només faltaria, hehehe). El caramel és dels que s’anomenen “dipositats”, aquí segur que n’heu vist perquè en fan Perfetti amb el nom de Golia Activ , Wrigley (Mars International) amb el nom de Solano o els Zero que recentment han importat de Grècia els bascos Agruconf . La diferència és que pots fer caramels amb acabats transparents però la resta és igual que un caramel normal. En aquest cas, els turcs ho deuen haver fet fer comoditat, ja que la transparència del caramel de cola és quasi nul·la, però el sabor i el paper tenen aquest aire pop vermell que és impossible confondre amb un caramel de maduixa o cirera. No és en absolut, cap meravella, però m’ha deixat el regu...

Si hi ha una empresa actual que representi la confiteria italiana, aquesta és Leone , iniciada per Luigi Leone el 1857 en un petit espai/botiga a Alba . Els caramels de mel amb un toc de farigola són ja uns productes posteriors al boom que va fer l’empresa amb les clàssiques pastilles, algunes gomes (poques), la seva xocolata i una especialitat italiana: regalèssia de Calàbria . Si bé tenen molts productes diferents, Leone és conegut, per mi, per les pastilles. El caramel és molt aromàtic, però ni rastre de l’essència de farigola blanca, una planta que és molt antisèptica i creix a cada cantonada de la mediterrània. Segur que n’heu vist de plantades als parcs i jardins de la ciutat. A Sabadell en tenim forces. La mel, segons la pròpia pàgina de Leone , és de mil flors i cent per cent italiana. El paper el veig molt vintage, no se si és perquè realment fa molt de temps que no el canvien o han fet fa poc un disseny que s’assembli a un producte tradicional i clàssic. També ...

Ja fa més d’un any us vaig parlar de les Vivani pasta , unes galetes farcides similars a les Pim’s , bé, similars a moltes que han sortit ara que segueixen la mateixa estructura: galeta, farcit gelificat i banyat de xocolata. En el cas de les galetes de l’empresa turca, Tayaş , la xocolata és “ compound ”. Què vol dir? Doncs que és un substitut més econòmic que la xocolata que fan servir altres marques. És una mena de cacau adulterat amb greixos vegetals (sobretot provinent d'oli de coco o de palmera, molt greixosos) i edulcorants. Ús sorprendríeu de la quantitat de productes que en porten i pensem que és xocolata “de qualitat”. Si anteriorment vaig parlar de les Vivani pasta de gerds vermells , avui és el torn de les que porten caramel al seu interior. Una manera de donar-li a la galeta menys dolçor de la que normalment té. Crec que és el punt bo d’aquesta versió. No us penseu que recordo gaire l’anterior galeta per comparar-ho, però sí que he trobat aquesta un punt més...

Caramel nutricosmètic perfumat de roses. No, no és la nova droga que causa furar a la desapareguda ruta del bacalao , és el primer caramel que provo de l’empresa búlgara Alpi . Amb una tipografia molt similar a la marca de sabó Dove i un color molt femení, Deo es posiciona com un caramel que conté (segons la web de l’empresa) geraniol , un oli que es troba a les roses i és molt efectiu per repel·lir insectes. El caramel, no és gustativament cap secret, l’aroma i regust que deixa a la boca és d’un sabor tirant entre cirera i gerds vermells (tot i que podria ser el sabor de rosa, ja que el geraniol té un sabor molt característic) amb un punt d’acidesa que agraeixo molt. També hi ha la versió sense sucre i la que conté lavandula ( però us sonarà més, potser, si us dic que conté espígol , oi?). Deo va enfocat a això, caramels amb olis de plantes aromàtiques, una família de les moltes que la casa Alpi ofereix als seus consumidors. Fundada el 1995, l’empresa es caracteritza per...

Desconeixia l’empresa Dulsa S.A. de Pamplona (Nafarroa), que com diu la seva web, remunta el 1893, l’any que la família Unzue inicia el seu negoci d’obrador (i confiter?) a una pastisseria, fabricant-hi allà també els famosos caramels de café amb llet “Dos Cafeteras”. Anys més tard, els fills ampliarien el negoci amb torrons i gelats, fins que el 1970 neix HIT, un producte amb caixeta molt igual al Tic Tac o als Mike and Ike (que vaig comentar aquí fa temps). Aquest producte molt probablement va fer despertar l’interès de Nutrexpa (que ja no existeix) que va adquirir el 100% de l’empresa uns anys més tard. Avui dia no em queda massa clar qui en forma part i qui n’ha marxat. El que està clar és que a les nostres botigues hi ha un producte de cafè més. Caramels de café que m’agradin de debò, en tinc uns quants, però si n’he de fer servir un per valorar un producte, aquest serà sens dubte, els Kopiko . El caramel indonesi de cafè fa temps també que corre per les botigues de dolço...

Caramels de mel i llimona en trobareu a punta pala, és el caramel per excel·lència en la gran majoria de països i sempre han sigut sinònim de curatius per refredats i per la tos. Amb aquestes característiques curatives i reconfortants els ven Wrigley arreu del món, especialment al Regne Unit i a la República Txeca. Diuen que tenen un farcit, a més a més de mentol, eucaliptus i vitamina C. La resta no ho qüestionaré, però el farcit ha passat molt de puntetes en aquest pack de 10 unitats. Els Lockets , són bons, però és molt probable que no en torni agafar si no és per provar un gust més estrambòtic que els de mel i llimona o fruites del bosc.

Si “Chimos es, un agujero, rodeado de buen caramelo” us sona, sou força grandets. És una cançó de l’empresa lleidatana General de Confiteria S.A. per anunciar uns caramels que feia, els Chimos . Perquè ho explico?, doncs perquè ben segur que és una còpia (com tantes altres vegades hem fet aquí amb altres productes) dels Polo anglesos. Rowntree, propietat de Nestlé , va començar a fabricar-los amb gust de menta (peppermint) el 1948, seguit poc després, d’una àmplia gama de sabors. Els Polo fruits, per exemple, són un tub mesclat amb caramels de maduixa, grosella, taronja, llimona i llima. Especials no els he trobat pas. Són bons i el fet de ser una anella té la seva gràcia, i prou. És molt probable que no en compri més, ja ho he vist, ho he provat, i això de comprar tantes unitats de cop no és bo. Digueu-me clàssic, hehehe. Als EUA, els Polo s’anomenen Life Savers , que és l’amo d’aquest producte i sembla que hi van molt al darrere. Aquí mai ha acabat de calar aquesta mena d...

Comencem l’any! Després d’aquests dies absents i una mica merescuts, anem a comentar una barreta que us costarà trobar per aquí. L’Starbar és un producte de Cadbury , l’anglesa que es va ajuntar amb altres per formar Mondelēz International . L’Starbar és, segons la wikipedia, un invent de Linda Allison i va anar sempre acompanyat de l’eslògan: munchiest bar ever. Que vindria a dir: la barreta més tova. I no li falta raó. Aquesta barreta, amb el seu farcit de pasta de cacauet i recobert significativament de caramel tou, és una delícia que pràcticament no s’ha de mastegar. Es fon a la boca. Si aneu a Canadà o Alamània, la barreta es diu Wunderbar (i diria que algunes d’aquestes sí que s’han colat per les botigues d’aquí). De totes maneres, és una gran barreta i crec que s’ha de provar. Ara, com que se que molts encara esteu acabant les restes del tortell de reis, potser estaria bé esperar un parell de dies.

Avui la meva segona barreta preferida, després del Mars: el Twix amb la seva galeta i caramel! Amb el ja reconeixible embolcall daurat i una potent X al final de la marxa és de les marques més potents i juvenils que es poden trobar avui a qualsevol cantonada. Composta per una galeta (feta a base de pols comprimit… fixeu-vos quan el trenqueu com es desintegra ràpid…) i banyada posteriorment de caramel, tenim el nucli, l’essència, del twix. Després tot plegat, queda banyat de nou amb una xocolata amb llet molt diferent de la Milka, val a dir que la xocolata de Mars Incorporated li dóna mil puntades. El que és curiós és que, i jo llavors no menjava Twix , és que fins al 1991 a Espanya, Portugal, Bèlgica i altres països, se’l coneixia amb el nom de Raider. El producte era el mateix. Avui dia a més a més, Twix incorpora al punt de la “i”, el símbol de “pausa”. El concepte pausa però, jo el tinc molt més lligat al “moment Kitkat” de Nestlé que tants anys va funcionar, potser Mar...

Seguim com ho vam deixar la setmana passada, amb coses saludables pel coll ja siguin refrescants o de mel . En aquest cas, tornem amb la casa Ricola, de qui ja vam comentar anteriorment els caramels de mel i herbes , avui ho fem amb un de menta de la muntanya , com tothom sap, la menta és una herba típica de la muntanya, sobretot a suïssa (mode ironia:off) Cito literalment de la web : Un inconfusible i agradable (de plaer, no de benestar) gust de menta acompanyada d’una suau frescor. La menta deu la seva particular naturalitat a les muntanyes suïsses de les quals procedeix. Juntament amb una barreja de 13 herbes  (mode troll: on) de Ricola, aquest caramel té beneficiosos efectes per a la boca i la gola. Doncs crec que ja està tot dit. Gràficament també és atractiu, té un aire Ricolesc que tothom pot identificar amb una empresa del paradís fiscal més potent del món, juntament amb la lletra R tan característica de la marca gravada al caramel li dóna un aire de Ric , ...