Jellies "nama ramune" de poma

Avui tornem al japó a parlar d’aquestes gomes de Morinaga. Lluny dels famosos Hi-Chew que hem parlat aquí diverses vegades o les Choco-balls de patata, les d’avui prometien ser unes delicatessen que no han sigut ni de bon tros.

La bossa prometia uns cubs tendres però amb la duresa dels Hi-Chew, unes característiques que m’havia imaginat jo a partir de les escasses fotografies que vaig trobar. Dic imatges perquè de caràcters japonesos no n’entenc ni un borrall. Obert el producte, la imatge mental del producte d’en va en orris i queda substituït per una goma que suava pels sis costats. L’envàs de dins multiplicava la brillantor que tenia el daurat exterior i per rematar-ho, l’olor de poma no era gens agradable.

Hi havia esperança que la textura fos increïble, màgica, quelcom diferent que no tenim aquí. Però tampoc, l’estructura airosa que tenien les gomes era clavada a les pomes que venen massa sovint als supermercats, sense suc. Tot plegat, els 37 grams de dolços més cars que he pagat per un producte que per uns moments, he pensat que no es mereixia ni una menció. Una decepció de Morinaaga que espero que millorin.