Bol de sucre

Lotte és una gran empresa que no està gaire ben representada aquí, em refereixo evidentment, que no ens arriba ni una ínfima part del que fan, fabriquen i venen. Aquí, a Bol de Sucre , hem vist la millor barreta de té verd , uns xiclets de pruna i uns pals farcits (el revés del que serien els Mikado , oi?) Avui però, crec que puc parlar del bombó farcit més bo de l'Àsia oriental (Japó, Corea, Xina i Taiwan) perquè realment, m'ha sorprès en tots els sentits. És un bombó de xocolata que no te la dolçor de moltes altres xocolates que hem provat aquí anteriorment de països asiàtics. Alhora, porta un farcit espectacular que m'ha deixat un regust de beguda alcohòlica molt autèntic. Fins i tot algun company m'ha preguntat si havia begut... ai, haurem de vigilar amb l'hora que provem aquests dolços, hehehe. Tot plegat, si no fos per l'elevat preu, seria una opció que tindria en compte de tant en tant. El fabrica la casa Lotte , que com sabeu, ha muntat una ...

Al sud oest d'alemanya hi ha una empresa que, goita tu, fa boles com les que portem veient aquest mes. Si, com les de Witors o les de Lindt. Si segueixo aquest ritme, acabarem molt rodons aquest any... ja veureu. Trobar el nom de l'empresa m'ha costat. Els bombons Like Heav'n tenen una pàgina en alemany que mostra es tres versions i sabors, que han fet: Black and White que seria un combo de xocolata negra i blanca, els Caramel-Sahne el més light i cremós amb caramel i per acabar, el que he tingut la sort de provar: el Mandelsplittern , xocolata amb crema d'avellana i petits trossets a dins que li donen una textura semi-cruixent a dins. El resultat? Un bombó que he trobat prou acceptable i que no te res a envejar als altres que he mencionat abans. Ara només falta trobar-los aquí, tot i que si en teniu moltes ganes, podeu provar a Sweets-online, que son especialistes en vendes de dolços alemanys. El fabricant, com comentava, és Storz Schokolade registra...

Fa un parell de setmanes, a principis de Desembre, varem veure els bombons Lindor , que valen un ull de la cara i per sorpresa, no eren ni de bon tros el que m'esperava d'ells. Potser hauria d'haver focalitzat més als sabors que se que m'agraden. Així ho he fet amb els bombons Witor's . A un dels Aldi que han obert fa poc hi tenen aquestes taules entre passadissos on hi ha productes tirats de preu. Ofertes o liquidacions, no ho se, però en aquell moment estaven posant dos tipus de bosses de bombons Witor's, la versió Classic i la Speciality , al final em vaig decantar per la segona, el bombó de Cappuccino l'havia de provar si o si. Per qui no conegui aquest bombons, el de llet porta un farcit de pasta Stracciatella , que és un tipus de gelat elaborat amb xips de xocolata damunt una base de gelat cremós de llet. Evidentment no porta  gelat a l'interior, però s'hi acosta una mica. El de xocolata negra i el de Cappuccino , no podien por...

Oh, avui he buidat mitja cartera de nadal per comprar bombons i torró (si, en singular, perquè he volgut comprar-ne del bo i només m'ha arribat per un). Un d'ells, els que feia temps que volia posar, són els més cars i també els que porten més varietat del mercat: Els Lindor . Lindor, és el nom dels bombons de colors i sabors diferents de Lindt , l'empresa suissa fundada al 1845. Per absència d'informació a la pagina de la pròpia empresa, faré cas de la Viquipèdia: David Sprüngli-Schwarz i el seu fill, Rudolf Sprüngli-Ammann eren propietaris d'una petita botiga que confeccionava xocolata a la part vella de Zuric. Quan es va jubilar Rudolf Sprüngli-Ammann el 1892, el seu negoci es va dividir entre els seus dos fills. El fill petit, David Robert, va rebre dues botigues que van esdevenir Confiserie Sprüngli . El fill gran, Johann Rudolf, va rebre la fàbrica de xocolata. Johann Rudolf convertí, l'any 1899, la seva empresa privada en Chocolat Sprüngli AG . E...

Chocolates Garoto és una de les deu fàbriques de xocolata més grans del món i la més gran d'Amèrica Latina. L'empresa, des de la seva fundació el 1929, té una cartera de més de setanta productes entre els quals destaco els caramels, ous de Pasqua, xocolata soluble i bombons. D'aquests últims tipus, a més a més del bombó que veurem avui, el Serenata de Amor , juntament amb la xocolata Baton i Talento , són els productes estrella de l'empresa. Va ser fundada per Henrich Meyerfreund , un immigrant alemany sota el nom de H. Meyerfreund & Cia i dedicada únicament a la fabricació de caramels. El 1934 rep una herència dels seus pares i ho va aprofitar per comprar maquinària per fabricar bombons. Dos anys més tard aconsegueix construir una nova infraestructura que, juntament amb l'ampliació de productes a base de xocolata, el catapulta a una de les empreses de dolços de referència. La mort d' Herich i la successió de fill a l'empresa va...

Ja feia temps que no veia productes que s'assemblaven, molt descaradament, a grans marques multinacionals. En els dolços, Snickers, Mars i un llarg etc. El que recordo ara mateix és el bombonet Aidin farcit de torró amb una làmina de caramel líquid per sobre. El Carnero de Fayz és el més aproximat a l'Snickers que he vist fins ara. Colors, tipografia, detalls gràfics.. si no fos pel cirílic que hi ha imprés, ni sabria que l'empresa que els fabrica és d'Uzbekistan. No només l'exterior s'assembla, si no que el farcit, la proporció de cada una de les parts dels sandwich , també. Això és significatiu, volgueu reconèixer-ho o no, però és ben bé una copia ben feta. I davant d'això, només puc fer una mica l'andalús i dir: Olé. El sabor, si que no s'acosta ni en pintura a l'original i els trossets de cacauet no estaven prou torrats (o s'havien humitejat en algun moment). D'alguna manera us intento fer entendre que al mirar-me'l, li...

Si hi ha un producte que volia fer abans que no fes massa calor, és aquest de l'empresa japonesa Monteur . Bé, sembla que al final ha trigat més de l'esperat, però aquí els teniu, uns bombons quadrats com els Tirol . Dic com els Tirol perquè, tan uns com d'altres tenen els mateixos kanjis al costat de l'embolcall i això, juntament el que correspon per coherència a cada una de les empreses, em fa pensar que és Tirol qui ja fet aquestes dues rareses per la casa Monteur . Aquests últims, són una empresa focalitzada a la pastisseria industrial i a les pastes preparades per a pastisseries, restaurants, etcètera. Res que no tinguem aquí també amb altres noms. Fundada al 1954 segons la web , i al 1914 segons el logo que porta l'envàs que podeu veure a les imatges que us mostro, ha sigut una empresa que no va trobar el seu mercat fins al 1991, on es va establir com a empresa de postres preparats i congelats. Amb aquests 25 anys ha tingut un creixement espectacular, ar...

Recordereu Rovellini perquè a l'abril vaig parlar del bombó farcit de cirera . La pastisseria italiana també és responsable d'aquest praliné, molt més bo que el farcit de cirera, esteu avisats. Encara que cal vigilar el seu consum, per l'elevat greix que pot arribar a portar algunes varietats d'algunes empreses, en general és un bombó molt recomanable i sa. (Sa dins el consum moderat, és clar). La pasta del praliné és una mescla d'ametlla o avellana confitada en sucre caramel·litzat. Si fa no fa, s'utilitza la mateixa quantitat d'ametlles que de sucre. La mescla de caramel i fruits secs s'ha de deixar refredar i posteriorment, ratllar fins a obtenir una pols granulada: el pralín . Aquesta pols s'incorpora en cremes que serviran fel farcit de diferents bombons. En aquest cas, però, s'ha agafat el pralín i s'ha esmicolat fins a convertir-lo en una pasta oliosa amb molt de sabor que, mesclat amb un 25 per cent de xocolata f...

Sabeu aquell bombó que queda a la caixa perquè porta alguna cosa o una altra que no agrada a ningú? Doncs crec que l' Elsa Lambinet (1987), una jove dissenyadora francesa, ha trobat una solució: donar els bombons "desmuntats" i que cadascú els munti a la seva manera. Si, Ikea definitivament ha arribat a l'alimentació. El projecte s'ha batejat amb el nom de "Sweet Play" perquè bàsicament et poses a jugar amb el menjar, a provar combinacions per finalment, menjar-lo. L'aspecte final dels bombons em recorden les càmeres Polaroid . Bé, potser no tant. La culpa és del Dimarts. Paraules de la pròpia dissenyadors a Dezeen confirma la focalització del menjar com a joc experimental. Hi ha una llibertat de combinacions però força controlada: hi ha tres tipus de xocolata, la negra amb un forat, només tolera que se la barregi amb fruita mentre que la xocolata amb llet al tenir una superfície superior més generosa, permet col·locar-hi nous o altres...

Comencem la setmana a Itàlia. Encara que el temps no acompanyi, comentarem un bombó farcit de xocolata, bé, dic xocolata per entendre'ns, però per un euro, no espereu un gran orgasme. De fet, no l'arribareu a notar. Això és una crema de succedani amb llet i farcit amb una crema d'avellana i cereals. Com l'he trobat? Doncs molt bo. El bombó té una mida força generosa, més o menys igual que un Ferrero Rocher i va embolicat amb aquest doble llaç que podeu veure a les fotografies. Un cop obert, les dues meitats de la bola són perfectament visibles i m'han entrat unes ganes molt grans de separar-les per veure com era per dins. Segur que vosaltres també en tindreu ganes, i us serà fàcil ja que tan sols fent una mica de pressió amb els dits, veureu com es separen i queden panxa enlaire amb el seu farcit perfectament dipositat. Traient el tema del preu de nou, per un euro, crec que Vergani ha fet un producte comestible i agradable que no m'importa menjar una...

Bombons de xocolata a principis d'una primavera estiuenca i final d'un hivern inexistent. Però com sabeu, la xocolata ja no té una temporada fixada, si bé a l'hivern se segueix consumint a grans quantitats, a l'agost si ens conviden a uns bombons, no diem pas que no. El licor de cirera amb el que està farcit aquest bombó és molt bo, i sobretot molt dolç, punt que em permet dir que és fins i tot, una mica embafador. Si teniu problemes de sucre, potser convindria apartar aquest dolç, de moment. La xocolata per altra banda, no en tinc una valoració tan positiva com el farcit, l'he trobat faltat d'amargor que m'hauria anat de perles per contrarestar el farcit (o el farcit estava passat de volada i no hi havia prou cacau, qui sap. Jo ja el tinc coll avall). El seu embolcall tan clàssic i típic en aquests productes es caracteritza per unes simples cireres i el logotip de l'empresa: ni ingredients, ni contacte, ni res d'això... no se fins a quin punt...

Avui faig una entrada per golafres, i si no ho sou, us hi tornareu amb aquests bombons de Ritter Sport . No només per la tonalitat dels colors i el lloro amb palmera que acompanya la gràfica, sinó també pel sabor de rom. Llegeixo a les webs que és un producte difícil de trobar, o ho era i potser ara ha tornat a les grans cadenes. Jo, he aprofitat que per productes difícils de trobar, o estrangers faig servir Amazon . Com sabeu, és una multinacional que està creixent molt rapidament i alhora, ofereix als venedors vendre productes a través d’ella (previ trinco-trinco), productes com aquests que no veuríem aquí per la poca incidència que tindria. I quin error! No sabeu com estan de bons aquests bombons. Ja m’ho he apuntat per portar aquest nadal (cal ser previsor), però segur que me’n demano per consum propi força abans. Potser la xocolata de recobriment és molt dolça però el seu interior té uns sabors increïbles. Llàstima que per l’ISM no deixen entrar a ningú a la seva forta...