Bol de sucre

Avui, que estem en unes dates molt assenyades per els seguidors de la tradició cristiana, tocarà parlar d’una caramel japonès amb inicis força propers, el «Kompeito». El nom, prové de la paraula portuguesa «confeito» (en català, «confit») que com sabeu, és un producte basicament de sucre i que no necessariament ha d’incorporar un color o un sabor. L’arribada del Kompeito al Japó, al 1569, va ser en mans de Luís Fróis, un missionari portuguès que li va donar de regal a Oda Nobunga per obtenir un permís per a l’obra missionera del cristianisme, vaja, per «cristianitzar». Cal tenir present que en aquella època, al Japó, el sucre era un producte rar i per tant, molt car. El Kompeito era principalment un dolç d’emperadors i d’aquells 3 o 4 que s’ho podien permetre. D’aquí, la raó per la qual s’ha convertit amb un obsequi de gratificació, sobretot per la casa imperial Japonesa, i que ha acabat per acostumar-hi tot el país. La meva opinió és que a l’hora de menjar-los, ha ...

La delícia d'avui m'arriba de les mans de Meiji , una marca que no us hauria de sonar ni nova, ni estranya, és de les marques més ben valorades del mercat, amb molts productes i branques diferents, una competència directe, seria Unilever . Meiji Dairies Corporation, nom final després de la unió de varies empreses) va ser fundada al 1917, cinc anys després d'acabar el període Meiji (1868-1912), i porta alguns productes emblemàtics com aquest (Meiji Chelsea) i aquest altre (Hello Panda), que si no els havíeu vist físicament, segur que d'alguna sèrie manga us sonen. Però del que us parlaré jo, és d'unes galetes en forma de bolet que s'han fet molt i molt conegudes. En el meu cas, vaig provar d'agafar un sabor estrany, que no fos gaire comú d'aconseguir aquí i alhora, el seu embolcall tingués el que n'espero del país asiàtic: unes il·lustracions molt ben parides. I així és, primer la caixa ja ens indica el tipus de producte que trobarem a l...

Dissabte vaig escapar-me a Barcelona, hi havia dos motius: un era tornar a menjar a " Una mica de Japó ". És un restaurant petit i molt acollidor al carrer Aragó 104, i no té cap mena de cascada artificial ni cap drac, samurai i tantes parafernàlies que posen als altres restaurants que hom pot veure arreu. Aquest, i pel que m'he informat, és com la gran majoria dels restaurants japonesos, petita carta de bols amb arrós i acompanyant o bento . El bento val la pena, per 9,20 en tens un que et deixa força tip, això sumant-hi la cervesa (no sigeu i demaneu la Sapporo) i el pastís de té verd, no arriba als 14€, i haureu menjat la mar de bé. De totes maneres, el que és important, és el pastís, una delícia, tan per la textura del pastís a la boca com pel punt de té que te. Després de dinar, vaig fer rumb cap al segon motiu que em va portar anar a Barcelona: El cinquè Festivalet que organitza Duduá i que tenia lloc al FAD. Un festival, com ells diuen: de coses fetes a mà....

Busco aquest caramel, més aviat informació i altres pistes. Puc oferir un post amb informació del vostre interés  malauradament, és el màxim que puc oferir. Però em faríeu un gran favor! Gràcies I'm looking for this candy rather information and/or other clues. I offer a post with information of your interest, unfortunately, is the most I can offer. But you would help me moving this blog on! Thanks

Avui per "celebrar que és divendres", comento dos productes de la mateixa casa Iraniana, Aidin . Com ja vaig dir en el seu moment aquí , quan un producte és bo, és bo i punt, no cal donar-hi voltes estranyes. Aquest cop si que els productes no em remetien a productes ja més implantats al meu mercat (és a dir, al mercat català i concretament de la capital catalana) i  potser per això, és dels que m'han fet més gràcia provar. Aquest primer, és una galeta farcida de crema de cacau d'avellana, una mica com la nutella. El que em fa gràcia, i no només en aquest cas, és la gran exageració que es fan sovint als envasos per els productes farcits. És molt frustrant veure com el farcit que t'esperes trobar i "la realitat" són tan diferents. Segur que és per recordar-nos la trista realitat del marketing. hehehe. Ah, i els catalans que correu per aquí... què en penseu de la franja degradada que hi ha al fons? No us recorda res? hehehe L'últim product...

Avui estic un xic espès, així que us deixo amb un Happydent "No limit" (tenen cada idea el mercat dels xiclets per semblar més "jove", "atrevit" i "molón", que ja no se com prendre-m'ho). És un xiclet sense gaires secrets, sabor més de maduixa que la poma i mora que s'hi pot veure, i una durabilitat del sabor que fa riure... I com sempre, després d'esperar que es carregui la p*** presentació flash de la web de Perfetti , veig que els "No limit" no hi són. Sort que altra bona gent es dedica a pujar-ne imatges i documentar-ne una mica. Per cert, i fent la pregunta gràfica "del dia": quants logos diferents té la marca Happydent? Perquè la de la foto superior és maca, però la "oficial" que tenen a la web de Perfetti, està un xic desfasada no?

Dissabte vaig entrar a una botiga, i de moment, hi ha poques novetats de cares al nadal. Hi vaig entrar perquè tinc ganes de fer un post llarg amb tot de coses per la "cagada final del tió". No se si ho fèieu de la mateixa manera, però a casa meva (i familiars propers), el tió cagava 3 cops, on l'últim era per el carbó, les monedes de xocolata i la "novetat de l'any", fins i tot van arribar a portar una caixa de 30 mini-phoskitos que vam acabar aquella mateixa nit. Bé, tornant al tema, doncs a la botiga em vaig fixar amb aquesta síndria de Fini , al costat de les boles de tennis que ja vaig comentar a un post anterior . El més curiós és el "real-like seeds", tenia ganes de veure com eren. I després de passar-me una bona estona tallant la síndria (és força dur, és un xiclet...) em vaig trobar amb aquestes petites "llavors" de sucre tenyit d'un vermell molt intens. Tot i que la foto es veu molt cremada, el vermell és el ma...

He començat un apartat a la pàgina del facebook on em servirà per pujar imatges d'altres dolços i snacks que trobo per la xarxa. Una mena d'arxiu que faig públic a la pàgina i que no pujaré aquí. Si us entra la "curiositat", sempre podeu posar que us "agrada" la pàgina i així podreu veure les actualitzacions setmanals al vostre mur del facebook . També aprofito aquesta publicació "fora del normal" per posar-hi un parell de tumblr (una idea que va començar com un bloc però ha acabat funcionant com un arxiu d'imatges): Strangers have the best candy i Candy Express

Una de les coses més interessants de buscar i trobar caramels i bombons "llunyans" (més aviat, fora de l'imperi Britànic-Americà) és que, un cop comences a buscar per Internet sobre l'empresa en qüestió, entres de ple a una cultura molt diferent, amb uns sabors i una forma de veure les coses que t'enriqueixen molt: t'obre la ment, que en diuen. Aquest és el cas del Kerwen, un bombó de l'empresa Hasar de Turkmenistan . Suposo que sabeu on para el país aquest, us refresco la memòria clicant aquí. El nom de "Kerwen" prové de la muntanya més alta de l' Àrea (Parc?) natural i protegida de Sarany , a la frontera entre Turkmenistan i l'Iran, i al costat de Ashgabat , la ciutat i seu de l'empresa Hasar. Tot plegat, ajuda a entendre... el paper que embolica els Kerwen. Suposo que també coneixeu la meva fixació per aquesta art gràfica, i si no, ara ja ho sabeu. Aquesta-cosa-que-brilla i ens convida a agafar una cosa o una altra entre ...

La primera vegada que em vaig fixar amb els Whoppers , i amb la imatge que encara els recordo, és del seu envàs tetrabric . Al menys, fins a llavors (i probablement encara) és dels únics que conec que es venen amb aquest format força gran i amb un envàs molt rígid. Queda clar que la funció de la seva grandària és compartir el producte, això també serveix per el Kit Kat, els Donettes i el Twix, però no amb el Mars o els Snickers que són per tu, tu i tu. Però com que la xocolata amb llet a mi "ni fu, ni fa", em vaig conformar amb l'envàs clàssic i més portable. Confiant que seria digne de menjar i podria anar picant de mica en mica tot fent el llarg viatge i ple d'aventures amb l'estimada RENFE (lol). Però en absolut va ser així (no pas per el mal funcionament de la companyia ferroviària, que seria "lo normal") sinó per la mala qualitat del farcit de les boles. De debò, no crec que a ningú li agradi, potser per això a la mateixa web de Hershey...

Tornem a Amèrica, aquest cop a El Paso de Robles , Califòrnia, on us presento els Mehlenbacher's Taffy (si ets dels que has llegit tres vegades el nom per poder-lo dir bé, benvingut al club). Uns caramels tous rarament coneguts aquí com a "taffy" i que tenen la particularitat que ho segueixen fent com anys enrere les empreses de caramels. Els que sou de Barcelona, ja coneixeu el furor de Papabubble (exportat a NYC i altres ciutats), doncs això vindria a ser el mateix, però amb caramel tou i amb una marca històrica. Ho porten fent des del 1990, i podeu trobar-ne de centenars de sabors, fins i tot, crear el teu (amb una mínim de quilos). Jo només en tinc, i he provat, els quatre de la foto: Mint chocolate (Xocolata a la menta), Grape (Raïm), Strawberry Leomonade (Llimonada de maduixa) i Watermelon (Síndria). Estèticament, tan la tipografia com la presentació, com també el to dels colors, són molt "retro" i lliga bastant amb la idea de voler recuperar...

Us presento un producte que vaig confondre a primer cop d'ull amb un mini Mars . És d'origen Iranià (concretament de Tabriz , al nord-oest del país), i l'empresa que els fabrica es diu Aidin , fundada (segons el seu web ) al 1945 pels germans Dadash i Gheybali Biuck. La peça, individual, és d'uns 3,5 centímetres, i té tres capes, la més importants, és la ce cacau amb trossets de cacauets bons d'una mida acceptable, a sobre, una capa de caramel (a la foto es veu com si s'hages escapat pels laterals, crec que va ser per la maleta...) i al final, el banyat de xocolata. Tots els elements junts, em van agradar, i comparat amb la majoria de barretes de marca, aquesta no té res a envejar, és una clara competidora. El que si que recomanaria a Aidin, és una mica de personalitat pròpia, mirant la web, veig productes que pretenen copiar altres marques, i sincerament, no els cal. De fet, entenc que la jugada no els ha sortit del tot malament, jo mateix potser ...

Avui us presento un caramel clàssic de l'empresa Coris , d'Yodogawa, Osaka (Japó). Aquests caramels que semblen "mini donuts blancs" també son coneguts com "Fuegamu" i es presenten de moltes maneres, n'he pogut veure d'individuals,  packs d'uns quants i el que us presento aquí, de 8 peces amb joguina incorporada. El sabor és de Ramune , que ja en vam parlar en aquest post, i per naturalesa ja és un sabor refrescant, en aquest cas encara ho és molt més. L'efecte "efervescent" que té el producte (pols premsada?) i el fet que estigui buit de dins, fa que sigui relativament ràpid menjar-se'ls tots 8 en poc temps, si bé, la moto-joguina que m'ha tocat encara hi he destinat menys temps... En general puc dir que m'ha agradat, i si aquí els venguessin i tingués fills, seria una opció que consideraria bastant més acceptable que un "kinder sorpressa" (no m'agrada la seva xocolata amb llet). La forma aques...

Bé, sembla que ja és una realitat. Avui, un dia tan assenyat pel nostre país, em plau informar-vos que amb l'ajuda d'en Marc (aficionat i empresari del sector dels dolços, i gran company) ja tenim la pàgina de Bol de Sucre al Facebook . No cal dir que us animo a tots a posar els " m'agrada " i comentar què us sembla, què falta i quins productes ens recomaneu, entre d'altres coses. Mirarem de treure profit de la pàgina amb altres coses que ens semblen interessants i que no són exclusivament comentaris i/o opinions sobre productes. Això ja es veurà amb el temps.

Quan vaig comprar aquest Bubblicious , ho vaig fer més pensant en provar sabors nous, i no en veure si era el millor d'un sabor que ja m'agradava segur (com podria ser la llimona, mores o kiwi, per exemple). En el cas de la pinya, eren poques les referències que en tenia, ... i ara que ho rumio...  potser només el Chupa-Chup de pinya. La majoria de vegades la pinya es troba acompanyada d'altres fruites tropicals per donar aquest sabor que no s'aguanta per enlloc anomenat "tropical". Of course. I per aquesta raó tan bàsica, aquest pack de 7 peces de Bubblicious va acabar a les meves mans. El primer que em va sorprendre es que estaven embolicats per un paper de Kraft Foods, però jo crec que ho vaig comprar com una marca Cadbury... bé, tot plegat ja no serveix de gaire perquè tots estant ara sotmesos a les ordres de l'estúpid nom Mondelez . Conyes a part. Després de posar-me una peça a la boca, i notar aquest relleu ratllat fi que te, li faig la prime...

Fa temps que vaig trobar aquestes mono-racions de  Mentos , però els volia recuperar per la seva raresa. No se'n veuen gaires, i segurament és normal. Coneixeu algun producte que després de vendre's força bé en format "pack de 14" sigui rendible la seva versió individual? Generant més quantitat de plàstic (o del que sigui l'envoltori) per unitat? Però gràficament parlant, és un producte atractiu, No té més informació tipogràfica que la marca i el sabor. Res de "extremadamente bueno", "pa flipar" o "irrrrrresistible", entre d'altres frases que freguen el patetisme més absolut. Us deixo amb la descripció de la Viquipèdia sobre els Mentos, amb data del 19 de Novembre del 2012, diu així: Mentos és una espècie de caramels que venen en paquets en forma de tub. Van ser creats per Sokinbyê Frügurtî el 1989 i fabricats per la companyia Perfetti Van Melle . La seva composició es un caramel efervescent amb diferents sabors. E...

Més Fanta, si senyor! Aquí tenim un Hi-Chew de Fanta de taronja, aquest cop sense Ramune . Però que comparteixo el 100% amb la textura, sabor i olor dels que vaig comentar fa uns dies: ho podeu llegir aquí . Amb què no comparteixo massa és amb la classificació que li va fer la Cybele May a Candyblog , un 6 em sembla molt pobre per un producte de cobranding tan ben fet i d'un sabor tan fidel a la Fanta Original. Pobre si ho comparem que té la mateixa nota que els L'il Scoops de la infumable xocolata Milka.

D'ençà que porto escrivint el bloc, em trobo caramels i coses a tot arreu, em fixo amb la marca que ho fabrica, d'on és el producte i després si no em queda massa clar li dono un parell de clics al Sr.Google (o era senyora?) i aclareixo dubtes. Però la ganduleria que m'entra aquests dues amb el canvi de temps (el fred) i les poques hores de llum, m'havia fet saltar aquests passos quan per casa algú va comprar una bossa de Riesen. En vaig començar a menjar un darrera l'altre pensant "quina americanada més bona, collons" i  error! Bombó i xocolata Alemanya! La peça individual de Riesen és d'una mida força agradable per menjar-se'l directament de cop, res de fer mossegades petites, un rera l'altre, que el que és bo no dura sempre. Pel que fa la textura he de confessar que és dura, tan la xocolata de fora (que sigui dura ja és normal en aquests casos) com el farcit de dins, que manté una espessor força consistent de manera que les primeres ...

Divendres 2 d'Octubre i fent el pont de "Tots Sants" i calumniant els que ens volen imposar el puto "Halloween" dels collons. Que si, que anar de coses que "fan por" és molt "diver", però resulta que jo això ho faig al festival de Sitges amb el "Zombie walk", no ara. Ara és temps de panellets! Si sou dels que compreu els panellets a una pastisseria (a part de demostrar que teniu la cartera gruixuda) u preguntareu: com coi es fan els panellets? O si no us ho heu preguntat mai, la vostra pregunta serà: què collons són els panellets? Bé, per fer via, us faré un "copiar i enganxar" de la definició de la Viquipèdia que considero més que acceptable: Els panellets són uns pastissos petits, i de diverses formes, fets a base de massapà i altres ingredients que els donen un sabor i aroma característics. Són les postres típiques de la diada de Tots Sants a Catalunya, Eivissa i al País Valencià, juntament amb les castanyes, els...

El que fa i ven Hi Chew (mal-traduit com a: Ei mastegui!) és increïble. Només cal donar-hi un cop d'ull a la web per saber si una empresa és seriosa i treballadora, o no. En aquest cas, no hi ha dubte que Morinaga està fent amb els Hi Chew és únic en el sector, no és estrany que s'hagi convertit amb objecte de culte i alhora ambaixador del Japó. En aquest cas, i ja em perdonareu per la qualitat de la fotografia, tenim un exemple de cobranding a tres bandes amb un resultat increïble (podríem parlar del millor que he provat i publicat al bloc? Segurament que si). Pots petits de Ramune. Imatge de Asian Food Grocer Per una banda tenim el Ramune , que és una beguda amb gas molt suau que a la part superior de l'envàs hi té una bala (una "canica", vaja). El sabor original és el de llima-llimona però he vist que també tenen el de Curri, Litxi, Wasabi, Pop (!!!) entre d'altres. Per l'altre costat tenim la Fanta de taronja que segur que coneixeu to...

Avui toca parlar de xiclets farcits, d'aquests que sempre em queixo de la seva... Però avui em volia centrar en aquest mercat "sour" (àcid), no em refereixo a l'època de transició espanyola i les festes raves que s'hi muntaven sinó a l'àcid que posen per aquest segment de públic (majoritàriament jove) que li agrada posar-se a prova amb coses, ejem... extremes. He de confessar que, d'entrada, el nom Tsunami per un xiclet farcit és molt suggerent (si no fos perquè encara hi ha als cinemes "Lo imposible" amb la fantàstica Naomi Watts, recordant el desastre que hi va haver fa pocs anys) seria fins i tot, divertit. una onada d'acidesa de maduixa (o cola) convida molt a provar-lo. Obrim i em trobo amb el quadradet aquest petit que no passa del centímetre i mig per banda, però força gruixut i amb molt bona olor. El mastego un parell de cops que surti el tsunami i... oh, que ràpid! Un petit "rampell" a la llengua i adéu acidesa, ad...