Jelly farcit de jelly de raïm

Avui toca anar a l’altra punta del món per provar uns caramels farcits. No és ben bé l’altra punta, però hi ha una bona estona amb avió per arribar-hi. El farcit és gelatinós així com ho és el seu recobriment, sona estrany però clarament és una experiència molt estranya. A la primera mossegada, surt el farcit que també és una gelatina i un cop mossegat aquest segon jelly, explota el sabor de raïm a la boca.

Com em tenen acostumat els japonesos, el gust és increïble, el color és molt agradable i ja us ben asseguro que la bossa dura molt poc. Els 2500mg poden ser perfectament consumits en menys de vint minuts. Val a dir, que avui tinc gana i estic en mode golafre: on.

Segons la pròpia pàgina de Kabaya, el nom de l’empresa prové d’una època en què era molt “cool” fer servir animals per anomenar l’empresa. Ocell, Gos, Guepard serien noms que funcionarien per empreses que volguessin fer un símil entre els productes que fan i els valors de l’animal. Però les associacions que faig en el cas de l’hipopòtam (Kaba / カバ) i una empresa de dolços, no és pas precisament bona. Ho justifico en dos fets: el poc coneixement que tinc actualment dels hipopòtams i una visió massa occidental. De nou, la mateixa empresa ho remarca: havent acabat una dura guerra, la pau i l’amor que desprèn l’hipopòtam juntament amb una cosa dolça i harmoniosa, era el que la societat necessitava i per això va agradar tant.

Els caràcters que fan servir als altres embalatges són obra de Tara Jiro (aka Tarajirou), un artista i il·lustrador Japonès (Osaka, 1969) que va créixer de bracet amb els caramels i aliments Kabaya.

Indubtablement és un producte que repetiré tan bon punt en tingui l’oportunitat. Anar al Japó ja ho he fet i m’he empatxat molt de coses d’aquestes. Ara caldrà buscar alguna manera d’importar-los per consum propi (si, propi! I ja tinc fitxades algunes empreses, vejam… vejam…)

Exemple de l'hipo-cotxe aparcat davant un supermercat. Imatge: Texan in Tokyo