Bol de sucre

Avui tornem a mirar productes d'una empresa que ja hem vist anteriorment al bloc, la romanesa Bomboniera . Aquest cop, un assortit de caramels sense sucre diferents del que vàrem veure de maduixa i estèvia farà un any.  No sé perquè el tinc assortit, potser d'alguna botiga d'aquestes de pick and mix... però em serveixen igualment, els embolcalls blancs amb la famosa llengua i la marca Cipi integrada ja comencen a ser força coneguts i per tant, la confiança és prou bona per a preveure que seran bons caramels.  Amb el primer, de toffee, cap problema. No és res espectacular perquè ja sabia que l'aroma seria artificial així que dintre aquest nivell, estaríem parlant d'un caramel bo. No us recomano tant el de maduixa, que segurament li passa el mateix que molts productes "soft", que intentant trobar aquest punt de nata i ultra-dolçor... acaba tornant el caramel d'un sabor força insípid.  I el de menta, tot i ser suau (pel mateix motiu que la...

Ep, 560 entrades no es fan cada dia. (Hauríem de descomptar d'aquí les entrades a notícies i a les rareses). Igualment, m'he menjat més de 500 productes diferents en 5 anys i escaig... i segons el metge, encara podria seguir així. Tot plegat, perquè sempre cal trobar un equilibri, no s'ha d'abusar ni menjar dolços cada dia (encara que sigui només un simple caramel). Per això us volia portar a la Xina d'una manera molt diferent a com ens ha arribat aquests últims anys, amb uns caramels més a prop de la medicina que del dolç. No és cap descobriment, aquí a casa tenim molts exemples amb la regalèssia o els caramels amb herbes i mel, però si que és estranys els sabors amb què estan fets. El primer, és de nesprer (o micaco per alguns catalans), un sabor que ja és molt dolç per si sol i una gran font de vitamina A. Encara que no s'aprecii gaire a la foto, és un caramel molt clar i ataronjat. Deixa un regust molt dolç al coll, similar a quan menges un fudge . ...

Divendres i sembla que la calor de l'agost ens va deixant enrere, alguns de vosaltres ja heu tingut el primer refredat i d'altres, com jo, ja fa setmanes que l'arrosseguem. Cap problema, és l'hora dels caramels balsàmics, aquells que ajuden a respirar, o com diuen els Pinedo "Se Respira". Un caramel dur de forma rectangular amb els laterals arrodinits, cada fabricant te la seva forma, el seu motlle particular que l'identifica. Ben segur que amb un bon cop de Google en trobarem milers de motlles, potser fins i tot no cal anar tan lluny, al menu de la dreta si cliqueu on posa Caramels durs us en dortiràn un bon fotimer. I els Pinedo aquests? Doncs bons, sense res destacable. M'ha sorprés més, però, la seva história. Any 2016 i em trobo amb una empresa de més de vuitanta anys que encara no te web. Bé, si que en té però no és una web pròpiament dita, tirem doncs, de la revista Sweet Press , especialitzada en dolços i xocolata. L'empresa de ...

Feia molt que no parlava de Virginias , i crec que és perquè últimament els veig més en galetes i torró que no pas en caramels com els Cremi de nata . De fet, el menta balsàmica (que us ensenyo avui) i els dos tipus amb estèvia que ha tret: fruites i menta, són els més presents. Amb un embolcall que no m'ha acabat mai de fer el pes i un 0% que em recorda a publicitat d'una altra època, el caramel blau de l'empresa reusenca és un clàssic al nivell dels Mentolín eXtra fuerte que vaig comentar fa poc (si, poso la X d'aquesta manera perquè veieu com frega el ridícul segons què fan a vegades els dissenyadors...). Una menta acceptable, sense sucre, que deixa ben fresca la gola.

Abans-d'ahir parlàvem de balsàmics i avui ja tinc el coll fet un nyap, però ha sigut menys greu perquè tinc molts caramels de mel i llimona per ensenyar. Tot delicatessen de la fira ISM 2016 . Una d’aquestes és el caramel de mel Verquin . Alguns potser no ho recordeu perquè fa molt de temps, però fan coses molt interessants aquesta empresa francesa. Una d’elles, uns cubs de goma quadrats recoberts de xocolata, els FWI . Potser el nom no va ser el més adequat. No, definitivament el nom pot haver matat el producte definitivament. I els de mel? Doncs molt bons. És curiosa la forma de l’abella al caramel, el seu relleu i el color natural (ho posa a la bossa) que té. Quasi sembla una gemma d’aquestes que venen a les parades de “bruixeria” (si, aquestes coses malauradament existeixen) com a amulet o pedra per a ouija. Vaja, que si no ho compares amb alguna cosa, és un caramel d’allò més bo. Només que no va farcit com els que acostumem a tenir aquí, i es nota cap al final, quan...

Avui va de confits tradicionals, i ja us avanço que no en sóc gens aficionat, però estèticament em sembla una delícia de dolç. Les pedres de riu són, juntament amb les violetes , els confits , els anissos i les ametlles garapinyades , patrimoni confiter de la mediterrània. A Saragossa n’han sabut de mantenir aquests dolços i d’allà són aquestes que us ensenyo avui. Nakoa és una empresa centenària dedicada a aquesta laboriosa feina de confiteria, fundada el 1858 a la població d’Utebo, on també hi ha instal·lats els de Chocolates Lacasa . Les pedres són de caramel dur, de diferents gustos i mides. Pintats de manera que no en trobareu dues d’iguals ni de forma ni de color. Aprofiteu i proveu-ne abans no acabin tancant o comprats per una empresa més gran que rapidament ho eliminarà.

Com passa sovint per aquestes dates, cauen els primers refredats sense febre però amb una tos força molesta. Per aquesta tos, a les farmàcies s’han inventat mil remeis en formats pastilles meravelloses… però res, el millor i més barat és llepar un caramel amb mel. Aquí al bloc n’hem comentat uns quants, els farcits de mel de Gerió , els Dol's de Cinfa, els Airz de Lusiteca, els Halls amb vitamines o uns que són del mateix país que parlarem avui: els Ricola amb herbes de la muntanya . Suissa és un país que ha sabut vendre molt bé el privilegiat entorn en què es troba, això li ha servit per donar un valor a tot allò que obté d’ella: les vaques i les herbes. Si, els caramels d’herbes són més bons si porten una bandera quadrada amb una creu blanca. Aquests caramels durs d’herbes i mel s’anomenen Vitalp , que alhora, és el nom de l’empresa que els fabrica (juntament amb uns comprimits de dextrosa i pols per mesclar amb l’aigua per fer begudes). Vitalp però, forma part del ...

Avui anem al Brasil, on sembla que acabarà fent més bon temps que aquí… amb aquest agost i el setembre que portem, no hi ha qui ho anomeni estiu. Però anem al que toca. Els caramels Pocket estan fets al Brasil, i tenen una paleta de sabors del tot estranya i que m’ha cridat força l’atenció: llet, pastís de llimona, cafè, mousse de maracujà (fruita de la passiò) i el que us ensenyo avui: blat de moro. Si, tal com ho llegiu, no ho havia pensat mai d'incloure aquest sabor dins dels dolços però crec que encaixa perfectament. I la veritat és que les sensacions han sigut molt bones, m’ha encantat i efectivament m’ha despertat l’interès per provar altres productes del mateix sabor. Els fabricants dels caramels Pocket es diuen Riclan i la seva historia la podeu llegir a la web en castellà, anglès i portuguès. Però si us fa mandra llegir-la, aquí teniu la versió reduïda. Al començament dels anys quaranta, a l’estació de tren de la ciutat de Rio Claro s’hi varen instal·lar un ...

Aquest caramel de l’ ISM d’enguany. Encara vaig tirant de coses d’aquestes perquè em van donar un munt de caramels especialment del pavelló convidat: Turquia. L’empresa que s’encarrega d’aquests caramels es diu SAHA CİKOLATA ŞEKERLEME SAN. TİC. LTD. ŞTİ., que a partir d’ara em referiré com a Sweet Saha i punt (només faltaria, hehehe). El caramel és dels que s’anomenen “dipositats”, aquí segur que n’heu vist perquè en fan Perfetti amb el nom de Golia Activ , Wrigley (Mars International) amb el nom de Solano o els Zero que recentment han importat de Grècia els bascos Agruconf . La diferència és que pots fer caramels amb acabats transparents però la resta és igual que un caramel normal. En aquest cas, els turcs ho deuen haver fet fer comoditat, ja que la transparència del caramel de cola és quasi nul·la, però el sabor i el paper tenen aquest aire pop vermell que és impossible confondre amb un caramel de maduixa o cirera. No és en absolut, cap meravella, però m’ha deixat el regu...

Recordeu els caramels de La Cafetera que fabricava Dulsa S.A. des de Pamplona? Doncs són també els fabricants dels Hit , unes pastilles de caramel molt petites de diferents sabors. Si fins ara en podíem trobar de menta, taronja, llimona, maduixa i tutti fruti, ara caldrà afegir-hi cinc sabors més a la família: cola, mango i pinya per a tots els públics i dos sabors més pensats en els adults: café i canyella picant. A la mateixa web de l’empresa ja especifiquen que és el mateix típic sabor de canyella de nord-Amèrica (el qual desconec). Provant el de cola, m’adono que el sabor està molt suavitzat. M’esperava quelcom més pujat de to, que em fes una mica l’efecte dels Smints (explosiu i molt potent) i ha sigut més l’efecte del caramel… notes el sabor mentre llepes, però un cop s’ha consumit la pastilla dura, desapareix el sabor. Per la mida, les pastilles (o millor li’n dic llegums?) són visualment atractives, potser el de cola no és el millor exemple pel color aquest fosc qu...

Caramel nutricosmètic perfumat de roses. No, no és la nova droga que causa furar a la desapareguda ruta del bacalao , és el primer caramel que provo de l’empresa búlgara Alpi . Amb una tipografia molt similar a la marca de sabó Dove i un color molt femení, Deo es posiciona com un caramel que conté (segons la web de l’empresa) geraniol , un oli que es troba a les roses i és molt efectiu per repel·lir insectes. El caramel, no és gustativament cap secret, l’aroma i regust que deixa a la boca és d’un sabor tirant entre cirera i gerds vermells (tot i que podria ser el sabor de rosa, ja que el geraniol té un sabor molt característic) amb un punt d’acidesa que agraeixo molt. També hi ha la versió sense sucre i la que conté lavandula ( però us sonarà més, potser, si us dic que conté espígol , oi?). Deo va enfocat a això, caramels amb olis de plantes aromàtiques, una família de les moltes que la casa Alpi ofereix als seus consumidors. Fundada el 1995, l’empresa es caracteritza per...

G.B. Ambrosoli és una empresa italiana (concretament de Ronago, a la Llombardia) que fabrica caramels per un públic juvenil i uns farcits de mel molt similars els Farcits de mel de Gerió. D’entre moltes delícies que fan, els ZotZ (introduïts al públic l'any 1968) és “lo milloret” que he provat aquest any de caramels farcits. El caramel conté una pols d’àcid màlic i tartàric barrejat amb bicarbonat de sodi (sona complicada la cosa no?), quan aquesta pols es dissol a la boca reacciona amb la saliva i crea un bromeig (fa bombolletes) a la boca. És similar a l’efecte dels comprimits efervecents de Meiji , però aquest és àcid i amb més bromera. Aquí no n’he trobat pas. El que tinc, són regals d’amics viatjadors que ja em coneixen massa i sempre els estic molt agraït. Segons la web de l’empresa, els ZotZ es poden trobar en set sabors: poma, maduixa, síndria, gerds (blaus), raïm i taronja. Bonus track, així es fan. Video de Youtube.  

Avui tornem al Japó, a parlar de dues empreses de la mateixa família però rivals entre elles, i si, amb el mateix nom: Sakuma Seika  VS Sakuma Seika , i les dues fundades al 1908 sota el nom de Sakuma SoJiro. Tot un caos… intencionat? No ho tinc clar. L'historial d'una d'elles deixa entreveure que un dels fills del fundador decideix fabricar caramels pel seu compte. Però amb el mateix nom? El domini d’internet ens dóna la diferència: el .co.jp és la Sakuma més tradicional, que fa uns caramels tradicionals conservats en llaunes d’aquells temps. Sakuma, amb el .com, és l’empresa que fabrica els   Ichigo milk , els caramels que avui us ensenyo. No són cap meravella, els 佐久間ドロップ　o サクマドロップ　són caramels durs amb un lleuger farcit més àcid… res, no en feu cas de la imatge de la bossa on anuncia un farcit meravellós. És un caramel de maduixa normalet i poc dolç comparat amb els caramels que es fabriquen localment. Ja he explicat moltes vegades que en àcid o dolç, els asiàt...

El Caserio de Tafalla , té un producte estrella que l’ha acompanyat durant aquests 50 anys (1964-2014): Els caramels de pinyons. Avui, us ensenyo una versió “light” del caramel original, que no inclou “sucres afegits” (unes paraules que sempre m’ha semblat molt bizarres als caramels, igual amb la de “sugarless”). Bé, doncs aquest caramel de pinyons, quadrat i dur, porta trossets de pinyó dins. Els productes, assegura l’empresa Navarresa, que són totalment naturals. En general, el producte és molt bo, l’aspecte visual del producte per fora també és adequat al tipus de producte, i crec que n’agafaria algun altre dia, però no sempre. Del caseria de Tafalla em quedo amb els Toffers que vaig comentar aquí , molt més a la línia de caramels que m’agraden, sobretot quan comença el fred (com ara). De totes maneres, no en trobareu gaires de caramels de pinyons així que seria bo que els provéssiu almenys un cop!

Avui he vist uns caramels i gomes per casa. No se qui els ha dut, però tenen la pinta del fet que arreplegats d’algun lloc, segur. Visualment no crec que ningú de casa hagi comprat aquesta cosa tan kitsch (ep, potser si…) Al que anava. Un és una goma en forma de cor, de taronja i molt similar al Kasugai que vaig comentar fa dos anys. Al tractar-se, ambdues, d’empreses asiàtiques, la meva sensació és que són competència: tenen forma de cor, són molts cops de taronja i porten suc (i en donen constància efusivament perquè n’hi deu haver que no en porten). Bé, en comparació al Kasugai , aquest és vomitiu. Ho sento però la taronja no s’aguanta per enlloc i la textura és enganxosa i molt dura a l’inici, res a veure amb una goma gelatinosa o de pectina. L’altre producte és un caramel, de pinya, un sabor un poc comú i que m’atreia bastant provar-lo. És passable, força millor que la goma de taronja però tampoc m’ha impressionat molt. Tot plegat potser estic següent molt estricte amb...

Reineta és una marca de caramels Basca, concretament a Zarautz (Guipúscoa) on podem trobar moltes coses interessants com l'alcalde de Bildu (2014), l’estadi d’Anoaeta o el Txindoki (una muntanya amb una punta final molt potent, visible des de molts punts del país basc, i fàcilment ascendible: 1346m) Segurament, la bellesa d’aquest paisatge interfereix en l’ànim dels treballadors que des del 1927 fabriquen, com si fos el primer dia, caramels, piruletes i gomes (potser, això del paisatge, els importa ben poc, jo què se). Potser no heu provat Reineta, però si heu comprat caramels de marca blanca al Carrefour, DIA , Eroski , Auchan… probablement els caramels fossin seus. Embolicat amb un paper groc ataronjat, molt retro, provo el caramel de mel amb mentol lleugerament tenyit d’un marró cafè, com si es tractés d'un caramel d'herbes (vegeu el Ricola que vaig comentar aquí fa un any). El sabor no m’ha sorprès, és bastant comú i d’alguna manera ha sigut poc inten...

I sense marxar gaire lluny de Saragossa on ho vam deixar a l’última entrada, anem a Girona on l’empresa Gerio fabrica els Geriovit Plus, uns caramels sense sucre a base de maltitol i sense edulcorants artificials. He trobat aquests 4 sabors: Cirera, Meló, Llimona i Mandarina. He de reconèixer que són bastant atípics… meló i mandarina? what? Però ei, boníssims tots, punt d’acidesa espectacular i de sabor molt intens per un caramel sense sucre (potser aquest és el “punt Plus”). El primer que he provat, el de Meló (per això de pot comú, ja sabeu) és espectacular. El regust que deixa no és aquell típic dels cítrics, sinó que ens trobaríem en un entremig entre els molt i poc refrescants. La mandarina és l’altre sabor que no m’esperava, una taronja o fins i tot un mango és el més utilitzat en el color taronja, però mandarina és tota una sorpresa. El sabor és bo, no tinc amb què comparar-ho… t’agrada la mandarina? Doncs si, ho és i és bo. La llimona o “lima limón” si q...