Avui m’han portat una delícia dels alps francesos. És un producte que m’ha enganxat de seguida per la “finor” de l’envàs i el verd (la decepció que m’he endut quan, mirant més detalladament, no era ni matcha ni de festuc!), però era bo igualment.
L’empresa Aiguebelle va néixer al 1868 gràcies a la voluntat dels monjos Abbayen que vivien a una petita abadia d’Aiguebelle (lògic, no?), a la regió de Roine-Alps. La xocolata i els dolços es feien i convertien en una manera de viure a l’abadia.
La qualitat dels productes va implicar una demanda més gran per part dels clients, no és casualitat doncs, que l'any 1949 s’instal·lessin a Casablanca, al Marroc des d’on van preparar gent per a un sistema de fabricació més modern, eficaç i complidor amb els estàndards exigits per l’empresa. (La mà d’obra barata és probable que també influís en aquesta decisió… eh?)
Avui dia, l’empresa té un catàleg prou competitiu per fer-se un lloc internacionalment i, si bé aquí tenim empreses que fan productes similars igual de bons, tastar i assaborir la xocolata refinada Aiguebelle és quelcom que recomano un cop a la vida.
Avui dia, l’empresa té un catàleg prou competitiu per fer-se un lloc internacionalment i, si bé aquí tenim empreses que fan productes similars igual de bons, tastar i assaborir la xocolata refinada Aiguebelle és quelcom que recomano un cop a la vida.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada