Hi ha gent amb problemes. Això ho sabem tots. Els problemes que un té, o que afecta persones molt properes els coneixem i en tenim coneixements bàsics. Dels que no ens en parlen, doncs, no en sabem res fins que ens ho posen davant els nassos. Literalment és el que m’ha passat amb un dels tants productes lliures de lactosa i fructosa (una altra intolerància que en parlarem més endavant) que fabrica l’empresa alamana Frankonia.
Molt bé, però què vol dir que un és intolerant a la lactosa? Tirarem del que tenim a la xarxa, Viquipèdia per no perdre el costum (ara que, un cop d’ull a etselquemenges.cat us farà un bon servei): La intolerància a la lactosa és la incapacitat de l'organisme per digerir la lactosa, el sucre predominant a la llet. Aquesta intolerància és deguda a la baixa quantitat de l'enzim lactasa a l'intestí prim. La lactasa s'ocupa de separar la lactosa en galactosa i glucosa, els dos sucres simples que la componen i que el nostre organisme és capaç d'assimilar sense problemes. Quan la lactosa arriba a l'intestí prim, si no hi ha l'actuació de la lactasa, aquesta segueix el seu camí cap a l'intestí gruixut, ja que no pot ser absorbida. És llavors quan es donen els símptomes típics de la intolerància: nàusees, flatulència, diarrea o dolor abdominal, entre d'altres, depenent de la intensitat de la quantitat de lactosa que la persona toleri.
I això com afecta la indústria dels dolços? Doncs molt. Penseu només en la quantitat de coses de xocolata que vénen de fora que estan fetes de xocolata amb llet (o derivats)… molts, moltíssims oi? Aquí, per sort, som més de xocolata negra. També cal matisar que existeixen molts graus de sensibilitat a la lactosa, i per un caramel o un bombó que porti suero de llet… pot ser que no passi res. Tot dependrà de la sensibilitat de cadascú.
Entre un 15% i un 20% d’intolerants a la lactosa és el que es calcula que hi ha actualment a Espanya, molt per davant de Suècia (amb només un 2%), per tant, ja comença a ser un públic força nombrós a qui cal començar a pensar seriosament. Per això trobo tan encertat les iniciatives com les de Frankonia, que dediquen una gran part de la producció a produir per aquest sector i evidentment, comestible per també els que no pateixen la intolerància. En aquest cas, el bombó de coco l’he trobat d’una mida molt agradable, i és pràcticament idèntic al que pots trobar d’altres marques que no fabriquen per als intolerants. (Cal tenir un paladar molt tiquis-miquis, però tot i així, serà difícil trobar-ne la diferència).
Molt bé, però què vol dir que un és intolerant a la lactosa? Tirarem del que tenim a la xarxa, Viquipèdia per no perdre el costum (ara que, un cop d’ull a etselquemenges.cat us farà un bon servei): La intolerància a la lactosa és la incapacitat de l'organisme per digerir la lactosa, el sucre predominant a la llet. Aquesta intolerància és deguda a la baixa quantitat de l'enzim lactasa a l'intestí prim. La lactasa s'ocupa de separar la lactosa en galactosa i glucosa, els dos sucres simples que la componen i que el nostre organisme és capaç d'assimilar sense problemes. Quan la lactosa arriba a l'intestí prim, si no hi ha l'actuació de la lactasa, aquesta segueix el seu camí cap a l'intestí gruixut, ja que no pot ser absorbida. És llavors quan es donen els símptomes típics de la intolerància: nàusees, flatulència, diarrea o dolor abdominal, entre d'altres, depenent de la intensitat de la quantitat de lactosa que la persona toleri.
I això com afecta la indústria dels dolços? Doncs molt. Penseu només en la quantitat de coses de xocolata que vénen de fora que estan fetes de xocolata amb llet (o derivats)… molts, moltíssims oi? Aquí, per sort, som més de xocolata negra. També cal matisar que existeixen molts graus de sensibilitat a la lactosa, i per un caramel o un bombó que porti suero de llet… pot ser que no passi res. Tot dependrà de la sensibilitat de cadascú.
Entre un 15% i un 20% d’intolerants a la lactosa és el que es calcula que hi ha actualment a Espanya, molt per davant de Suècia (amb només un 2%), per tant, ja comença a ser un públic força nombrós a qui cal començar a pensar seriosament. Per això trobo tan encertat les iniciatives com les de Frankonia, que dediquen una gran part de la producció a produir per aquest sector i evidentment, comestible per també els que no pateixen la intolerància. En aquest cas, el bombó de coco l’he trobat d’una mida molt agradable, i és pràcticament idèntic al que pots trobar d’altres marques que no fabriquen per als intolerants. (Cal tenir un paladar molt tiquis-miquis, però tot i així, serà difícil trobar-ne la diferència).
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada