Menjar de pèl per Mary Jo

Avui una raresa més, ja veieu que aquest mes n'he posat les piles, i és que m'estic trobant cada cosa... que déu ni do. El que us ensenyo avui no m'agrada, però existeix un públic que li encanta i fins i tot, el compra. No ho entenc i crec que em costarà molts anys entendre-ho.

Avui és el torn de la Mary Jo, una aficionada a la costura i l'artesania que ha portat les seves peces toves al món de l'escultora. No és el primer cop, ni el segon que es porta el concepte tou o líquid a l'escultura, però m'impressiona quan aquest arriba al menjar i sobretot, quan el material i els colors amb què està fet són antinaturals i sorprenents respecte a l'objecte original a què han estat inspirades les obres. Gelats, pastissos, galetes o piruletes són alguns dels exemples que podeu trobar al seu web.

Com a la seva biografia menciona, una clara referència a l'escultor suèc Claes Oldenburg hi és, segur, només que el resultat final no hi ha per on agafar-lo. És un intent d'apropar-se un tipus de Pop comercial, una crítica als tot a 100? El que vull dir és que mentre Oldenburg feia el que feia perquè era contrari al consumisme, fanàtic del lletgisme i practicant de l'estètica anarco-trash: sobretot, en la seva sèrie d'"aliments tous".