Al gener de l’any passat, ja vaig mencionar (de passada) els Maoam quan comentava els Softbons: uns jellies de Haribo que sembla que no acaba de funcionar del tot, de fet, només conec un jelly que funcioni “acceptablement” a les botigues de per aquí: els Gummy de Dulciora (Mondelez International). Però d’això ja en parlarem més endavant.
Avui és el torn dels Maoam, si bé, dels que tenen la gràfica “per a tots els públics”, encara que sigui un addicte total a les fruites-kamasutra. Taronja, cirera, cola i gerd són els quatre sabors que he pogut provar. Tots ells espectaculars de sabor.
La massa és blanca, amb una tonalitat groguenca però és de les mateixes pastes (ingredients) cuits, no sembla que hi hagi ni la mínima intenció de pintar-los… no ho fan gaires empreses, ja que el colorant pot ser un motiu per prohibir el teu producte a un país. Europa en té una bona llista així com ho tenen d’altres grans potències. La raó? “Protegir el mercat local” (sí, mirin, bona nit).
La textura, la mestagabilitat dels Maoam són agradables i una mica enganxifosos, no es desfan rapidament i això et permet llepar-los una bona estona a la boca per, en acabat, tirar-ho avall a la gola. El recomano? Si, és clar, és un bon producte i el podeu trobar fàcilment.
La marca Maoam pertanyia a l’empresa d’Edmund Münster que anteriorment havia comprat una l’empresa “Düsseldorfer Lakritzenwerk” (Fàbrica de regalèssia de Düsseldorf). Com indica el nom, l’empresa es dedicava a la regalèssia fins al 1930, quan l’Edmund va decidir adquirir la llicència per fabricar els caramels tous (toffees?) de fruites sota el nom de Maoam. Els personatges i la “sexualitat” que desprenien, els van convertir en icones molt enganxoses molt adequades a la cultura pop consumista d'època. A Alamània les gomes, als anys 70 i 80 era Maoam o Maoam.
El 1986, un altre gegant Alemany (si, de Bonn, a prop de Düsseldorf) va comprar Maoam: Haribo. I el va incloure dins la seva extensa cartera de productes, exportant-lo a tot arreu. Si bé, cal matisar que enlloc ha trobat el mateix fanatisme que va tenir a Alamània durant els seus inicis, també per l’aparició d’altres marques igual de bones com Mamba (que curiosament han incorporat, fa poc, fruites "humanitzades"... ai mareta).
Avui és el torn dels Maoam, si bé, dels que tenen la gràfica “per a tots els públics”, encara que sigui un addicte total a les fruites-kamasutra. Taronja, cirera, cola i gerd són els quatre sabors que he pogut provar. Tots ells espectaculars de sabor.
Maoam de gerds.
La massa és blanca, amb una tonalitat groguenca però és de les mateixes pastes (ingredients) cuits, no sembla que hi hagi ni la mínima intenció de pintar-los… no ho fan gaires empreses, ja que el colorant pot ser un motiu per prohibir el teu producte a un país. Europa en té una bona llista així com ho tenen d’altres grans potències. La raó? “Protegir el mercat local” (sí, mirin, bona nit).
Taronja, el que cromàticament supera tota la resta!
La textura, la mestagabilitat dels Maoam són agradables i una mica enganxifosos, no es desfan rapidament i això et permet llepar-los una bona estona a la boca per, en acabat, tirar-ho avall a la gola. El recomano? Si, és clar, és un bon producte i el podeu trobar fàcilment.
Els de cola, potser els que no cal que us hi mateu per aquest sabor, no és tan bo.
Els Maoam de cirera... canela fina!
La marca Maoam pertanyia a l’empresa d’Edmund Münster que anteriorment havia comprat una l’empresa “Düsseldorfer Lakritzenwerk” (Fàbrica de regalèssia de Düsseldorf). Com indica el nom, l’empresa es dedicava a la regalèssia fins al 1930, quan l’Edmund va decidir adquirir la llicència per fabricar els caramels tous (toffees?) de fruites sota el nom de Maoam. Els personatges i la “sexualitat” que desprenien, els van convertir en icones molt enganxoses molt adequades a la cultura pop consumista d'època. A Alamània les gomes, als anys 70 i 80 era Maoam o Maoam.
Els Maoam "per adults".
Comparació que han fet l'Eire i l'Alba. / Foto: Eireplusalba
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada